Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
seqüència bioquímica
Bioquímica
Ordre en què els aminoàcids d’una proteïna o d’un pèptid són units entre ells.
bioquímica dels aliments
Alimentació
Bioquímica
Disciplina que, amb criteris de la bioquímica i la bromatologia estudia els composts químics dels organismes vegetals i animals.
Considera bàsicament les seves funcions fisiològiques i el seu paper com a components alimentaris per a l’home i els animals superiors En l’àmbit agroalimentari, a més de conèixer els mecanismes de creixement de les espècies biològiques, és també important de determinar les transformacions bioquímiques que s’esdevenen després de la collita o del sacrifici, ja que aquestes transformacions enfosquiment enzimàtic i no-enzimàtic afecten la qualitat nutritiva i la presència física del producte alimentari La bioquímica dels aliments genera aplicacions pràctiques directes i ofereix la…
bioquímic | bioquímica
Jennifer Doudna

Jennifer Doudna
© Howard Hughes Medical Institute
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les funcions de l’ARN…
enzimologia
Bioquímica
Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’…
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca bioquímica…
Margarita Salas Falgueras
Bioquímica
Bioquímica asturiana.
Doctorada per la Universitat Complutense de Madrid amb una tesi, dirigida per Albert Sols, sobre l’especificitat anomèrica de la glucosa-6-fosfat isomerasa 1964, aquest any anà a la Universitat de Nova York, on feu recerca postdoctoral amb Severo Ochoa fins el 1967 Professora de genètica molecular a la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat Complutense 1968-92, l’any 1974 s’incorporà al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa CSIC-Universidad Autónoma de Madrid, on fou cap de l’equip d’investigació sobre duplicació i transcripció de l’ADN del bacteriòfag Φ29 La seva principal…
Emmanuelle Charpentier

Emmanuelle Charpentier
© Universitat d'Umeå
Bioquímica
Bioquímica francesa.
Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de la regulació…
Frances Hamilton Arnold

Frances Arnold
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha orientat les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina