Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tripsina
Bioquímica
Enzim proteolític que, procedent del pàncrees, és secretat per l’intestí prim en forma de tripsinogen.
Catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics en què el carbonil és aportat per la lisina o per l’arginina Intervé en la digestió intestinal
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
glicòsid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un sucre unit a un altre compost mitjançant un enllaç acetàlic.
Aquest enllaç és anomenat glicosídic Els glicòsids que deriven de la glucosa són anomenats glucòsids , els de la galactosa, galactòsids , etc No presenten mutarotació perquè el grup carbonil és blocat i, per tant, l’hidroxil del C-1 resta immobilitzat per l’enllaç Són anomenats O-glicòsids si l’enllaç es pot donar entre un sucre i un alcohol o un àcid carboxílic esterglicòsids, i N-glicòsids si són originats per deshidratació entre l’hidroxil hemiacetàlic i un grup HN entre aquests darrers hi ha els nucleòsids i els polinucleòtids
cetohexosa
Bioquímica
Denominació genèrica dels monosacàrids de sis àtoms de carboni, el grup carbonil dels quals és de tipus cetònic (cetosa).
Hi ha quatre cetohexoses diferents, que són la sicosa, la fructosa , la sorbosa i la tagatosa
coenzim A
Bioquímica
Coenzim de les reaccions enzimàtiques de trasferència de grups acil a grups carbonil o a alcohols i amines per a donar èsters i amides.
És format per 3’,5'adenosina-difosfat i el fosfat de panteïna, i té per fórmula El seu interès bioquímic està en el seu derivat acetilat, l'acetilcoenzim A
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
àcid nucleic peptídic
Bioquímica
Polímer similar a l’ADN i a l’ARN format per una cadena d’unitats repetides de 2-aminoetil de N-glicina unides per enllaços peptídics, a les quals s’uneixen les diverses purines i pirimidines característiques dels àcids nucleics mitjançant enllaços de carbonil i metil.
Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN