Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
hematina
Bioquímica
Es presenta en el cos humà en casos patològics, com en l’emmetzinament per fosgen en l’anèmia perniciosa.
Cristalls molt solubles en hidròxids i àlcalis diluïts
edició de l’ARN
Bioquímica
Alteració de la seqüència nucleotídica d’una molècula d’ARN missatger després de la transcripció i abans de la traducció, dirigida per components específics de la maquinària cel·lular.
Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest…
hexosan
Bioquímica
Qualsevol dels polisacàrids constituïts per hexoses, que inclou els glucans, els mannans, les galactanes i els fructans.
En són casos especialment coneguts el midó, el glicogen, la cellulosa i la inulina
activador
Bioquímica
Substància que és capaç d’iniciar o d’activar una acció enzimàtica.
Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi Així, els cianurs activen la…
quelat
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos cíclics que resulten de la interacció de lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics (quelació).
Els quelats contenen formalment un sistema heterocíclic en el qual un ió metàllic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàllics pertanyents a una mateixa molècula Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química
dímer
Bioquímica
En bioquímica de proteïnes, complex macromolecular format per dues macromolècules, els monòmers, que defineixen l’estructura de la proteïna.
La majoria de les vegades la unió entre monòmers és de tipus no covalent exceptuant els casos en què es formen ponts disulfur entre ells Un homodímer consta de dos monòmers idèntics units per mitjà del procés d’homodimerització, mentre que un heterodímer està format per dos monòmers diferents units per mitjà del procés d’heterodimerització En el cas dels carbohidrats també es denominen dímers els disacàrids formats per monosacàrids idèntics o diferents
vitamina K
Bioquímica
Conjunt de substàncies liposolubles que actuen com a cofactor de les proteïnes involucrades en la coagulació sanguínia.
És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal
ADN mitocondrial
Bioquímica
ADN no nuclear que es replica i s’expressa mitjançant l’aparell genètic específic dels mitocondris.
Les alteracions, mutacions i deficiències a l’ADN mitocondrial són la causa de determinades malalties, moltes de les quals estan relacionades amb l’envelliment, com, per exemple, determinats casos de diabetis mellitus i infarts de miocardi, la malaltia d’Alzheimer, la neuropatia òptica hereditària de Leber, l’epilèpsia mioclònica i la síndrome de Pearson D’altra banda, l’acumulació d’alteracions en l’ADN mitocondrial en el decurs de la vida dels organismes, degudes altrament al seu funcionament normal, és una de les múltiples causes de l’envelliment
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…
bilirubina
Bioquímica
Pigment tetrapirròlic que és en un alt percentatge en la bilis, de color groc vermellós i de fórmula C 3 3
H 3 6
N 4
O 6
:
Procedeix de la degradació que el grup hemo de l’hemoglobina sofreix en les cèllules del sistema reticulo-endotelial del fetge, la melsa i la medulla òssia La bilirubina és transportada en la sang bilirubina indirecta o lliure fins al fetge, on es conjuga amb l’àcid glucurònic bilirubina directa o conjugada , procedeix de la reducció de la biliverdina i és eliminada per via biliar A l’intestí, la bilirubina és reduïda per l’acció bacteriana i es converteix en urobilinogen, que és eliminat en gran part, amb les matèries fecals en forma d’estercobilinogen, o bé es reabsorbeix,…