Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fasina
Bioquímica
Albúmina continguda en certes llavors, en certes escorces o en altres teixits vegetals caracteritzada pel fet de produir l’aglutinació dels eritròcits.
subtilisina
Bioquímica
Enzim exopeptidasa alcalí produït per algunes espècies del bacteri Bacillus (B.subtilis, B.amyloliquefaciens).
Catalitza la hidròlisi de certs enllaços peptídics de certes proteïnes, com s’esdevé en la conversió del quimotripsinogen en quimotripsina
6-mercaptopurina
Bioquímica
Farmàcia
Derivat de la purina, obtingut a partir de la hipoxantina per tractament amb pentasulfur de fòsfor.
Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors
ferredoxina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes complexes associades amb sofre i ferro en proporcions equimolars.
Presenten un potencial redox altament negatiu E´ 0 =-0,432V, fet pel qual són agents reductors forts i actuen com a transportadors d’electrons en processos tributaris de la fotosíntesi, la fixació de nitrogen, certes fermentacions i el cicle de Krebs en la majoria d’organismes
lipoproteïna
Bioquímica
Complex constituït per l’associació de lípids amb certes proteïnes específiques.
Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000 i 10 9 i amb…
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn
colquicina
Bioquímica
Alcaloide que hom obté de les llavors i del bulb del còlquic
.
No és de toxicitat gaire elevada origina en la cèllula una tendència a donar elements poliploides, car dificulta la divisió nuclear però no la dels cromosomes És utilitzada en la recerca de nous poliploides vegetals, en el guariment de la gota i també en el tractament de certes formes de càncer
esfingolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids que lliuren, per hidròlisi, una molècula d’esfingosina o bé d’un derivat seu, a més d’un àcid gras i un alcohol.
Pertanyen a aquest grup les esfingomielines esfingomielina, que lliuren també, per hidròlisi, una molècula d’àcid fosfòric, i els glicolípids , anomenats cerebròsids o gangliòsids , els quals no contenen fosfat Els esfingolípids es troben a les membranes cellulars dels animals i de les plantes, en els greixos de dipòsit i en els teixits nerviosos Certes malalties congènites poden ésser caracteritzades bioquímicament per l’acumulació de determinats esfingolípids esfingoliposi
asparagina
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals.
La forma levogira L--asparagina és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d’on és extreta per hidròlisi enzimàtica també és obtinguda sintèticament Cristallitza com a monohidrat C 4 H 8 N 2 O 3 H 2 O que es fon a l’entorn de 234-235°C La funció amida li comunica propietats hidròfiles la hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia Sembla ser que es tracta d’una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèllules…
hem

Hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència