Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
plasmidi
Bioquímica
Segment circular d’ADN extracromosòmic que es troba eventualment en els bacteris.
Es duplica independentment del cromosoma al qual no s’integra mai El plasmidi de l' Escherichia coli és un dels vectors clònics principals en enginyeria genètica
Edward Lawrie Tatum
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Per les seves investigacions sobre l’acció química dels gens, l’any 1958 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb Beadle amb qui efectuà nombrosos experiments genètics en Neurospora crassa i amb Lederberg, coautor amb ell d’estudis sobre la transmissió i l’alteració de les característiques hereditàries en Escherichia coli i altres bacteris
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes
kbp
Bioquímica
Unitat de longitud dels àcids nucleics que equival a 1 000 parelles de bases de la cadena de l’ADN.
En els bacteris, com a mitjana, un gen conté aproximadament 1 000 parelles de bases 1 kbp el genoma complet del bacteri Escherichia coli conté uns 4 000 gens 4 000 kbp, això és, quatre milions de parelles de bases de longitud El genoma de la mosca del vinagre Drosophila melanogaster té una longitud aproximada de 150 000 kbp la del genoma humà s’ha determinat en si fa no fa 3 milions de kbp 3 000 milions de parelles de bases De vegades, hom l’anomena simplement kb
virus
Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
hibridació molecular
Bioquímica
Tècnica d’inserció de gens dins el cromosoma d’un microorganisme per tal que sintetitzi molècules o realitzi funcions que originalment no li són pròpies, com ara la síntesi d’insulina o la fixació de nitrogen per part d’Escherichia coli (enginyeria genètica).
àcid desoxiribonucleic
Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…