Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
deshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
Hom les classifica en la classe de les oxidoreductases Moltes deshidrogenases depenen específicament del dinucleòtid NAD o del NADP, els quals actuen com a coenzims donadors o acceptors dels àtoms d’hidrogen i dels electrons, segons la reacció reversible Les deshidrogenases que depenen del NAD participen especialment en processos de degradació oxidativa, com les fermentacions i la respiració cellular aeròbia Les que depenen del NADP participen especialment en la transferència d’electrons des dels substrats fins a les reaccions de biosíntesi Unes altres,…
integrina
Bioquímica
Proteïna present en la membrana plasmàtica que participa en l’adhesió de la cèl·lula a diferents molècules de la matriu extracel·lular (per exemple, al col·lagen).
Les integrines estan constituïdes per dues subunitats, α i β, i per al seu funcionament depenen del calci o del magnesi
androgen
Bioquímica
Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant segregades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris.
Tots els andrògens naturals són derivats de l’androstè, i tenen una funció esteroide en C 1 9 En depenen els caràcters sexuals virilitat, creixement dels òrgans genitals, desenvolupament de l’instint sexual, etc Els andrògens més importants són la testosterona i l’androsterona
antocianidina
Bioquímica
Denominació genèrica de les sals (en general clorurs) de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianina
i que són responsables de llurs coloracions.
Les diferents antocianidines difereixen pel nombre i posició dels substituents hidroxílics Les més importants són els clorurs de pelargonidina amb 4 hidroxils, de cianidina amb 5 hidroxils i de delfinidina amb 6 hidroxils Les coloracions provenen de la distribució de la càrrega positiva del catió orgànic a través del sistema ressonant policíclic i depenen del pH del medi
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
proteïna
A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…