Resultats de la cerca

Aquesta denominació, però, ha estat bandejada per la Comissió Internacional de Nomenclatura i, en canvi, ha aconsellat els noms derivats de nicotinamin-adenin-dinucleòtid

Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta

Són anomenats també glicerilfosfàtids Tenen la fórmula general Dos dels grups hidroxil de la glicerina són esterificats per àcids grassos, un dels quals és normalment insaturat El grup hidroxil de posició 3 és esterificat per l’àcid ortofosfòric, el qual, alhora, esterifica un altre alcohol Generalment són sòlids blancs, de la consistència de la cera, que s’enfosqueixen a l’aire per oxidació Són solubles en molts dissolvents orgànics i insolubles en l’aigua, en la qual formen dispersions colloidals N'hi ha a les membranes cellulars i a les lipoproteïnes de transport Un subgrup de…

Són substàncies de propietats similars a les amides i que gaudeixen d’una gran importància en bioquímica Com a principals ureids cal esmentar l’àcid allofànic, d’estructura lineal, i, entre els cíclics, l’alloxana, l’allantoïna, la hidantoïna i l’àcid barbitúric, així com les purines i diverses hidroxipirimidines

Té una gran importància en fisiologia i en patologia a causa de les seves relacions amb l’àcid úric

És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat

Els constituents més importants dels greixos naturals són triglicèrids estearina, oleïna, palmitina Alguns triglicèrids sintètics, com és ara la triacetina triacetat de gliceril, tenen també importància industrial

Nombrosos derivats de l’àcid lisèrgic són emprats en terapèutica, sobretot la seva dietilamida, coneguda amb la sigla LSD

És molt abundant en les escleroproteïnes Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix

Alguns derivats del tetrazole, i encara més llurs hidroclorurs, anomenats sals de terazole , tenen aplicació en assaigs bioquímics de germinació i viabilitat i en medicina