Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col àcida…
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
hemiacetal
Bioquímica
Enllaç resultant de l’addició d’un grup hidroxílic al doble enllaç C=O d’una funció aldehídica o cetònica.
En els sucres es dóna aquest enllaç de forma intramolecular a causa de la curvatura de la molècula, i el resultat és la formació d’un anell amb un àtom d’oxigen Aquest anell pot ésser pentagonal o hexagonal, i rep el nom de furanosa o piranosa , respectivament La formació de l’anell crea un nou àtom de C asimètric que dóna dues formes diferents, α i β, segons la posició del nou hidroxil Les formes α i β es converteixen fàcilment l’una en l’altra, passant per la forma aldehídica oberta mutarotació
àcid aldàric
Bioquímica
Nom genèric sota el qual s’agrupen les formes oxidades de les aldoses mitjançant àcid nítric.
Els grups alcohol i aldèhid primaris de les aldoses es converteixen en grups carboxil Així, els derivats de la glucosa i de la galactosa són, respectivament, l’àcid glucàric i l’àcid galactàric
àcid D-glucurònic
Bioquímica
Hidroxiàcid aldehid, que té un anell de piranosa i existeix en les dues formes α i β.
Es troba distribuït en plantes i animals, en forma de combinació glicosídica amb fenols i alcohols Els glucurònids actuen com a agents de desintoxicació en l’eliminació de nombrosos productes del metabolisme És emprat com a antiartrític
progesterona

fototeca.cat
©
Bioquímica
Farmàcia
Esteroide amb activitat d’hormona sexual femenina, aïllat primerament per Butenandt el 1934, a partir d’extractes del cos luti de truges prenyades.
És un sòlid cristallí blanc, estable en l’aire i sensible a la llum Pot existir en dues formes, segons la configuració del carboni 17, anomenades α i β, les quals mostren idèntica activitat fisiològica i es fonen a 128,5-131°C α i 121°C β Ambdues formes són molt poc solubles en l’aigua i solubles en l’alcohol i l’acetona La progesterona és obtinguda per síntesi parcial a partir de l’estigmasterol i el colesterol És una hormona gonadotropa present en el lòbul anterior de la glàndula pituïtària En les ovelles és constituïda per un 4,5% de tirosina, un 1% de triptòfan, un 4,5% de mannosa i un 5,…
eritrosa
Bioquímica
Tetrosa que es presenta en les dues formes dextro- o levo-, obtingudes per oxidació de l’àcid mesotàrtric.
Té dos isòmers, la treosa i l’eritrulosa
heparansulfat
Bioquímica
Proteoglican de matriu extracel·lular format per la unió de glicosaminoglicans a un nucli proteic.
Diverses malalties humanes presenten formes alterades o quantitats anòmales d’heparansulfat, com ara la síndrome d’Alzheimer i de San Filipo, entre d’altres
ceratina
Bioquímica
Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
N'hi ha diverses formes així, l’esquizoceratina és pròpia de l’estrat corni cutani l’escleroceratina, del pèl i les ungles, etc És formada per una fibroproteïna i una proteïna amorfa que embolcalla l’anterior
ARNpolimerasa dependent d’ADN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa de transcripció que requereix un motlle d’ADN, quatre ribonucleòsids trifosfats i cations divalents.
L’allargament de la cadena es realitza mitjançant l’enllaç del grup 3'-hidroxil de la ribosa al 5'-fosfat del nucleòsid que s’afegeix N'existeixen tres formes diferents amb localització nuclear distinta i específica i amb el requeriment de cations diversos