Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
fitohormona
Bioquímica
Botànica
Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.
Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid abscísic i…
vitamina A
Bioquímica
Vitamina liposoluble constituïda per un conjunt de vitamines i provitamines amb un paper essencial en el funcionament metabòlic de la retina, en el creixement i la diferenciació dels teixits epitelials i dels ossos, en la reproducció, en la resposta immunitària i com a agent antioxidant.
En els aliments d origen animal, la major part de la vitamina A es troba en forma de retinil palmitat, el qual es convertirà en retinol a l’intestí prim, encara que també es pot trobar en forma de retinal o àcid retinoic En els aliments d’origen vegetal, els carotens constitueixen una família de precursors de la vitamina A o provitamina A, que posteriorment seran transformats en vitamina A activa Els carotens, per tant, tenen una equivalència d’activitat de retinol, que és la següent per a obtenir l’activitat d’1 microgram de retinol s’han doingerir 2 micrograms de betacarotè dissolt en…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir sis àtoms de…
papaïna
Alimentació
Bioquímica
Enzim proteolític procedent del tronc, les fulles i el fruit del papaier.
Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn
arbutina

Arbutina
©
Bioquímica
Glucòsid de la hidroquinona present en les fulles de moltes ericàcies i de les pereres, i també preparat sintèticament.
Cristalls solubles en aigua i alcohol, molt higroscòpics, que es fonen de forma inestable a 165ºC i estable a 199-200°C És fàcilment hidrolitzat pels àcids diluïts i per l’emulsina Ha estat utilitzat en medicina com a diürètic i com a antisèptic urinari, i és emprat com a estabilitzant per a les fotografies en colors
alcaloides de la coca

Alcaloides de la coca
Bioquímica
Farmàcia
Grup d’alcaloides (1-1,5%) que hom extreu de les fulles de la coca, químicament derivats de l’ecgonina.
Són utilitzats com a anestèsics locals, i són estupefaents El més conegut i gairebé l’únic que hom utilitza és la cocaïna
hemina
Bioquímica
Substància que cristal·litza en fulles primes, i que és obtinguda escalfant una solució d’hemoglobina amb àcid acètic i clorur de sodi.
apiïna
Bioquímica
Glucòsid que es fon a 230-232°C, soluble en aigua calenta, present en les fulles i les llavors del julivert i en l’api.
Per hidròlisi àcida dóna glucosa, apiosa i l’aglucona, que és l’apigenina