Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
plasmalogen
Bioquímica
Substància que forma part dels fosfoglicèrids i que es caracteritza pel fet que dels dos grups hidroxil del glicerol integrant de llur molècula, l’un és esterificat per un àcid gras i l’altre forma un èter α, β-insaturat de cadena llarga.
Per hidròlisi total els plasmalògens donen, doncs, un àcid gras, un aldehid gras palmític o esteàric, glicerol, àcid fosfòric i un alcohol etanolamina, colina, serina, inositol, glicerol, etc
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
àcid gras
Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
àcid úric
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la purina en l’home i en altres vertebrats.
És un sòlid cristallí, incolor i inodor, insoluble en aigua, alcohol i èter i soluble en els àlcalis i el glicerol, que es descompon abans de fondre's Hom l’obté del guano, del qual constitueix fins el 25% Es comporta com un àcid dibàsic feble, i és emprat en síntesi orgànica
triglicèrid
Bioquímica
Denominació genèrica dels èsters derivats del glicerol, de fórmula general
.
Els constituents més importants dels greixos naturals són triglicèrids estearina, oleïna, palmitina Alguns triglicèrids sintètics, com és ara la triacetina triacetat de gliceril, tenen també importància industrial
àcid glicerofosfòric
Bioquímica
Èster de glicerol i d’àcid fosfòric que resulta de la reducció del fosfat de dihidroxiacetona.
Intervé en la síntesi de lípids per esterificació amb àcids grassos, la qual dóna lloc als glicèrids o greixos i als glicerilfosfàtids
àcid teïcoic
Bioquímica
Nom genèric dels polímers de poliols (principalment glicerol i ribitol) units per enllaços fosfodiester, i amb caràcter àcid que es troben formant part de la paret dels bacteris gramposititus, per bé que hom en troba també a l’interior de la cèl·lula.
acetalfosfàtid
Bioquímica
Qualsevol dels fosfolípids naturals anomenats plasmalogen
pels històlegs que difereixen químicament de la lecitina
pel fet que la funció alcohol primari del glicerol no és esterificada per un àcid gras, sinó que està unida a un aldehid gras formant no exactament un acetal, sinó un èter α-etilènic.
L’aldehid s’allibera fàcilment per hidròlisi àcida i provoca la coloració vermella que donen els acetalfosfàtids amb el reactiu de Schiff reacció de Feulgen del plasmalogen Els acetalfosfàtids constitueixen el 10 per cent aproximadament dels fosfolípids cerebrals i musculars
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…