Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
virus de la immunodeficiència humana
Bioquímica
Virus causant de la sida.
És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2 El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L Montagnier i R Gallo El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en contrast amb la distribució…
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la…
transferrina
Bioquímica
β-Globulina de pes molecular 90000 que actua en el plasma com a vehicle del ferro trivalent.
En clínica humana hom utilitza l' índex de saturació de la transferrina, la disminució del qual indica eritropoesi ferropènica, i l’augment, anèmies sideroacrèstiques, pernicioses, etc
fenilalanina
Bioquímica
Aminoàcid essencial que és present en la composició de nombroses proteïnes.
És imprescindible en l’alimentació humana Hom l’obté de la caseïna, de la fibrina i de la zeïna És el precursor bioquímic d’hormones com la tiroxina i l’adrenalina
leucina
Bioquímica
Aminoàcid essencial per a mantenir el creixement en els vertebrats superiors.
És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes
transport de l’oxigen
Bioquímica
Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits; un gram d’hemoglobina pot dur 1,36 cm3 d’oxigen.
Un eritròcit humà recorre en un mes unes 100 000 vegades el circuit sanguini complet i transporta al mateix temps unes 250 vegades el seu pes en oxigen Capacitat de transport de l'oxigen en la sang humana eritròcits milions % hemoglobina capacitat de O 2 en volum % nadons 5,0 17 28 nens de dos anys 4,3 12 16 homes adults 5,4 16 21 dones adultes 4,8 14 19
seroalbúmina
Bioquímica
Albúmina del sèrum de la sang.
N'és la fracció més important equival al 65% de la xifra total de proteïnes És una proteïna globular que funciona com a transportadora La seroalbúmina humana consta d’una sola cadena amb uns 550 aminoàcids i té un pes molecular aproximat de 68 500 És sintetitzada per la cèllula hepàtica i serveix com a vehicle de nombroses substàncies autògenes bilirubina, calci, àcids biliars, àcid úric, vitamines C, P, K, adenosina, etc i de substàncies exògenes medicacions
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta…
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar els…
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…