Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
vitamina E
Bioquímica
Vitamina que inclou un grup de tocoferols i tocotrienols, que són liposolubles i tenen propietats antioxidants.
De totes aquestes substàncies, l’alfa-tocoferol és el més estudiat, per la qual cosa la quantitat de vitamina E d’un aliment fa referència als equivalents d’activitat d’alfa-tocoferol La vitamina E té un important paper de protecció dels teixits de l’organisme enfront dels efectes nocius derivats de l’oxidació produïda pels radicals lliures Els metabòlits de vitamina E oxidats que es produeixen en aquestes reaccions es poden reciclar i tornen a la seva forma inicial mitjançant l’activitat d’altres antioxidants, com per exemple l’àcid ascòrbic o el retinol Algunes fonts alimentàries de…
vitamina K
Bioquímica
Conjunt de substàncies liposolubles que actuen com a cofactor de les proteïnes involucrades en la coagulació sanguínia.
És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…