Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
creatina
Bioquímica
Substància relativament poc soluble en aigua i insoluble en èter que es dóna al teixit muscular.
La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina
fosfocreatina
Bioquímica
Forma en què ocorre la major part de la creatina en el múscul.
En la contracció muscular el grup fosfòric se separa per hidròlisi, i es torna a combinar en restar en repòs La fosfocreatina cedeix l’àcid fosfòric necessari per a la fosforilació de les hexoses derivades del glicogen muscular amb intervenció de l’àcid adenílic, i es forma l’ATP a partir de l’ADP
troponina
Bioquímica
Proteïna minoritària del múscul esquelètic, de pes molecular 86 000.
Actua com a captadora de calci en el procés de la contracció muscular Forma un complex amb la tropomiosina B proteïna relaxant
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
actina
Bioquímica
Proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina per a formar l’actomiosina.
Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP
creatinina
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la creatina
.
Es dóna, juntament amb la creatina, en el teixit muscular i en la sang, i s’excreta per l’orina Sintèticament és obtinguda per tractament de la creatina amb àcid clorhídric L’eliminació urinària és aproximadament de 15-25 mg per quilogram de pes corporal, en 24 hores En tecnologia alimentària, hom aprofita la presència de creatinina en el múscul per a establir-ne la quantificació analítica, la qual és útil per a determinar la riquesa en extret de carn d’un producte alimentari
Otto Fritz Meyerhof
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA
Carl Ferdinand Cori
Bioquímica
Bioquímic txec naturalitzat nord-americà (1928).
Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori , el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori , etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb la seva muller Gerty Theresa Cori Praga 1896 — Saint Louis 1955 i amb Bernardo A Houssay pels treballs sobre el metabolisme dels glúcids
Albert Szent-Györgyi
Bioquímica
Bioquímic hongarès, naturalitzat als EUA.
Li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1937 pels seus treballs sobre el metabolisme i pel fet d’haver estudiat, aïllat o sintetitzat diverses vitamines l’àcid ascòrbic vitamina C, la riboflavina B 2 —en collaboració amb Kuhn i Wagner-Jauregg—, la piridoxina B 6 —amb Birch—, la citrina P —amb Ruznyac— i la vitamina H Posteriorment, realitzà importants treballs de recerca sobre la fisiologia dels músculs i descobrí que l’actomiosina era la substància responsable de la contracció muscular mentre que l’ATP hi proporciona l’energia necessària
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Bioquímica
Bioquímic; fill d’August Pi i Sunyer.
Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934…