Resultats de la cerca

Hom l’obté per reducció electrolítica de la glucosa En solució alcohòlica forma cristalls ortoròmbics que es fonen a 166-168°C És emprat en la fabricació de condensadors electrolítics, en farmàcia, com a excipient i diluent, i en medicina, com a diürètic

Constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro en els teixits, principalment a les cèllules reticuloendotelials del fetge, la melsa i el moll dels ossos El seu component proteic és l’apoferritina, que té un pes molecular de 450 000

El clorur i el bromur d’acetilcolina, d’interès en medicina, són preparats esterificant amb anhídrid acètic l’halogenur de colina corresponent, i donen cristalls higroscòpics, molt solubles en aigua, que es fonen, respectivament, a 149-152°C i a 143° C

Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es resintetitza…

Els nucleòtids es troben a la cèllula en estat lliure i en proporcions notables Hom els obté per hidròlisi parcial dels àcids nucleics, sobretot per l’acció de les nucleases Atès que els nucleòtids són composts de bases puríniques o pirimidíniques, absorbeixen la llum ultraviolada entorn dels 2 600 Å L’inosinat i el guanilat de sodi són emprats com a additius alimentaris intensificadors del gust en sopes, derivats de carn i de peix i conserves vegetals Són sinèrgics amb els glutamats

Les hidrolases són sovint extracellulars aquest és el cas dels enzims dels sucs digestius i d’altres que alliberen certs microorganismes Entre les hidrolases cal esmentar les lipases, les fosfatases, les sulfatases i les proteases

Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes