Resultats de la cerca

Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina

Hidrolitza les proteïnes i alguns polipèptids sintètics S'activa en presència dels àcids cianhídric o sulfhídric o amb grups tiol de certes substàncies, com el glucagó, la cisteïna, etc Hom l’empra en substitució de la pepsina, i també com a vermicida i com a additiu ablanidor de la carn

Actuen de preferència sobre els oligopèptids i els polipèptids Hom les classifica en carboxipeptidases , que actuen específicament sobre la terminació carboxílica de la cadena i es troben en l’intestí prim, aminopeptidases , que ho fan sobre la terminació d’una amina, i dipeptidases , que solament hidrolitzen dipèptids Les dues darreres es troben en la mucosa intestinal

Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar

Pertany a la sèrie L i és dextrogir L+ Es troba a la natura, sovint combinat amb els polipèptids o les proteïnes, i el gluten en conté més d’un 20% L’àcid glutàmic participa en la ureogènesi, és un precursor d’aminoàcids i entra en la constitució del glutatió i de l’àcid fòlic, però la seva importància està en les reaccions de transaminació i de desaminació oxidativa, en les quals intervé Hom l’obté per fermentació o per síntesi És molt emprat en el guariment de malalties nervioses i d’estats depressius

Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb  Aaron Ciechanover  i Avram Hershko  descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiquitina en la…

També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…