Resultats de la cerca

Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…

Produïda en els follicles dels ovaris durant llur maduració, en el còrtex de les glàndules suprarenals i en la placenta, hom la troba en forma de sulfat, normalment, en l’orina de la dona i a nivells més elevats durant l’embaràs És la responsable de la proliferació de la mucosa uterina i intervé en el cicle menstrual, juntament amb la progesterona i d’altres hormones de la hipòfisi

Se l’anomena també àcid 5'-adenílic

Són constituïdes per mono i diglicòsids d’una antocianidina, aïllable per hidròlisi àcida Els principals sucres presents són la glucosa, la ramnosa i la galactosa

Es duplica independentment del cromosoma al qual no s’integra mai El plasmidi de l' Escherichia coli és un dels vectors clònics principals en enginyeria genètica

La natura química de l’aglicona, que pot ésser molt diversa, confereix a cada heteròsid les seves principals característiques i serveix de base per a classificar-lo

Les principals aldolases són la cetosa-1-fosfat-aldolasa, la fructosa-difosfat-aldolasa i d’altres d’especificitat restringida que tenen com a substrat els fosfats de l’hidroxioxobutirat, de l’eritrulosa, de la ribosa i de la desoxiribosa, així com la L -treonina i la L -allotreonina

Són substàncies de propietats similars a les amides i que gaudeixen d’una gran importància en bioquímica Com a principals ureids cal esmentar l’àcid allofànic, d’estructura lineal, i, entre els cíclics, l’alloxana, l’allantoïna, la hidantoïna i l’àcid barbitúric, així com les purines i diverses hidroxipirimidines