Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
estrona
Bioquímica
Un dels principals estrògens humans.
Produïda en els follicles dels ovaris durant llur maduració, en el còrtex de les glàndules suprarenals i en la placenta, hom la troba en forma de sulfat, normalment, en l’orina de la dona i a nivells més elevats durant l’embaràs És la responsable de la proliferació de la mucosa uterina i intervé en el cicle menstrual, juntament amb la progesterona i d’altres hormones de la hipòfisi
sericina
Bioquímica
Albuminoide gelatinós que és un dels principals constituents de la seda en brut.
AMP
Bioquímica
Mononucleòtid, constituït per l’associació de l’adenina i l’àcid fosfòric, que actua com a regulador al·lostèric de les principals vies metabòliques.
Se l’anomena també àcid 5'-adenílic
antocianina
Bioquímica
Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals que donen les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.
Són constituïdes per mono i diglicòsids d’una antocianidina, aïllable per hidròlisi àcida Els principals sucres presents són la glucosa, la ramnosa i la galactosa
plasmidi
Bioquímica
Segment circular d’ADN extracromosòmic que es troba eventualment en els bacteris.
Es duplica independentment del cromosoma al qual no s’integra mai El plasmidi de l' Escherichia coli és un dels vectors clònics principals en enginyeria genètica
aglicona
Bioquímica
Fracció no glucídica dels heteròsids.
La natura química de l’aglicona, que pot ésser molt diversa, confereix a cada heteròsid les seves principals característiques i serveix de base per a classificar-lo
aldolasa
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos enzims (que havien estat anomenats liases
) que intervenen en el metabolisme dels glúcids i d’alguns aminoàcids i són capaços de trencar enllaços carboni-carboni (mitjançant una reacció inversa de la condensació aldòlida
o una reacció similar).
Les principals aldolases són la cetosa-1-fosfat-aldolasa, la fructosa-difosfat-aldolasa i d’altres d’especificitat restringida que tenen com a substrat els fosfats de l’hidroxioxobutirat, de l’eritrulosa, de la ribosa i de la desoxiribosa, així com la L -treonina i la L -allotreonina
ureid
Bioquímica
Cadascun dels derivats acilats de la urea.
Són substàncies de propietats similars a les amides i que gaudeixen d’una gran importància en bioquímica Com a principals ureids cal esmentar l’àcid allofànic, d’estructura lineal, i, entre els cíclics, l’alloxana, l’allantoïna, la hidantoïna i l’àcid barbitúric, així com les purines i diverses hidroxipirimidines