Resultats de la cerca

L’aparell, en unes poques hores, determina per impedància capacitància i inductància les primeres fases de degradació dels nutrients pels bacteris

Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les funcions de l’ARN i el…

Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…

Deriva d’una llarga cadena glicoproteica prohormonal que s’obre per a originar l’ACTH i la betalipoproteïna Substància pulverulenta blanca soluble en aigua i en alcohol o en acetona al 60-70%, estable a la calor, especialment en solució àcida És un polipèptid, de pes molecular de l’ordre de 4 500, constituït per una cadena única de 39 aminoàcids, de seqüència totalment coneguda, que ha estat obtinguda per síntesi La seva activitat biològica no queda destruïda per hidròlisi parcial amb pepsina, i és localitzada en la seqüència compresa entre el primer i el vint-i-quatrè aminoàcid Segons les…

Aquest dóna lloc, amb orcinol i clorur fèrric, a coloracions vermelloses o rosades que poden ésser extretes amb n -butanol Actualment, en anàlisis clíniques, aquesta reacció, anomenada també reacció de l’orcinol , ha estat substituïda per mètodes enzimàtics automatitzats

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…

Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…