Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en…

Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les…

Graduat en biologia cellular el 1972 per la Universitat McGill de Montreal Canada i doctorat a la Universitat de Cornell EUA el 1977, on fins el 1979 fou investigador associat, aquest any s’incorporà com a professor adjunt a la Harvard Medical School, on du a terme recerca i exerceix la docència en biologia molecular, genètica i oncologia, i del qual des del 1988 és catedràtic del departament de genètica Des del 1984 du a terme també recerca com a biòleg molecular a l’Hospital General de Massachusetts, i des del 1998 al Howard Hughes Medical Institute Les seves…

Es doctorà el 1974 en ciències químiques a la Universitat Complutense de Madrid Conegut pels seus treballs de recerca en oncologia, primer al National Cancer Institute NCI, a Bethesda 1974-88, i més tard al departament de biologia molecular de l’empresa Bristol-Myers Squibb, on assolí el càrrec de vicepresident de l’Oncology Drug Discovery Ha dedicat la seva recerca a la diagnosi precoç del càncer L’any 1982 Barbacid i el seu equip descobriren la base molecular del càncer i aïllaren per primer cop un gen oncogènic en un tumor humà L’any 1998 retornà a Madrid per…

És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica

Doctorat al Michigan State College 1934, en 1962-74 dirigí el departament de recerca genètica de la Institució Carnegie Compartí el premi Nobel de medicina del 1969 amb MDelbrück i SELuria, pels seus treballs que confirmaren que la informació hereditària residia en els àcids nucleics

No és de toxicitat gaire elevada origina en la cèllula una tendència a donar elements poliploides, car dificulta la divisió nuclear però no la dels cromosomes És utilitzada en la recerca de nous poliploides vegetals, en el guariment de la gota i també en el tractament de certes formes de càncer

És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua, l’alcohol i el toluè i poc soluble en l’èter es fon a 217°C Hom l’obté a partir de l’àcid úric i és emprat en síntesi orgànica i en recerca biològica Pot existir en dues formes tautòmeres És aromàtica, presenta caràcter bàsic i forma sals amb els àcids

És un sòlid cristallí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222°C i presenta un poder rotatori molecular α 2 ° D = -80,9 És soluble en l’aigua i l’alcohol i insoluble en l’èter Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició

Es presenta en forma de cristalls incolors, poc solubles en aigua i solubles en alcohol i èter, que es fonen a 338°C Pot ésser preparat sintèticament per diversos mètodes, el més important dels quals és la reacció de la urea amb el formilacetat d’etil Pot existir en quatre formes tautòmeres, i hom el troba sobretot en la forma cetònica És emprat en la recerca bioquímica