Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina

Estudià a la Universitat d’Illinois i a la Washington University de Sant Louis, on es graduà en medicina l’any 1943 i realitzà els seus primers treballs de recerca Des del 1948 desenvolupà la seva tasca investigadora a la Universitat de Seattle, d’on fou nomenat catedràtic el 1957 amb un parèntesi de 1968 a 1977 que treballà a la universitat de Califòrnia El 1992, juntament amb el seu collaborador Edmond H Fischer , li fou atorgat el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs sobre la fosforilació com a mecanisme regulador de l’activitat cellular, camp de recerca en el qual s’…

Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments…

És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col àcida…

Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es resintetitza…

Actua de mediador de moltes hormones, en què a partir del trifosfat d’adenosina i per mitjà de l' adenilat ciclasa , es forma AMPc en l’òrgan al qual va destinada l’acció de l’hormona L’activitat de l’AMPc varia d’un òrgan a un altre en el fetge i el múscul esquelètic estimula la glicogenòlisi en el teixit adipós, la lipòlisi, i en els fongs de la floridura actua com a quimiotàctic agregador de cèllules És també mitjancer intracellular o segon missatger de catecolamines i prostaglandines i intervé en la regulació de l’expressió gènica A més, l’AMPc actua sobre la síntesi d’alguns enzims…

Se l’anomena també àcid 5'-adenílic

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…