Resultats de la cerca

Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946

Estudià i es doctorà 1956 a la Universitat de Manchester Traslladat al Canadà, en 1956-60 treballà al British Columbia Research Council i, des del 1966, a la Universitat de British Columbia Vancouver El 1993 rebé el premi Nobel de química, juntament amb KBMullis, pel desenvolupament de tècniques per a la inducció de mutacions en els oligonucleòtids a partir de la hibridació de segments d’ADN obtinguts per síntesi

Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II, un enzim…

Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la UNESCO i el…

Es graduà en biologia a la Universitat de Califòrnia Santa Barbara l’any 1983, i el 1987 es doctorà a Berkeley, on tingué com a directora de tesi Elizabeth Helen Blackburn , i amb la qual codescobrí la telomerasa i el paper essencial en el desenvolupament de les cèllules canceroses De 1988 a 1997 dugué a terme recerca al Cold Spring Harbor Laboratory, i des d’aquest any és professora i investigadora en biologia molecular i genètica i oncologia a la Johns Hopkins University School of Medicine Ha rebut, entre d’altres, el Gairdner Foundation Award 1998, l’Albert Lasker Award for Basic Medical…

Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada  phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’…

Doctorat a la Universitat Rockefeller 1964, de la qual fou professor en 1990-94 i director en 1990-91, des del 1968 exercí la docència, la investigació i càrrecs directius al MIT Compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina del 1975 amb R Dulbecco i HD Temin , pels seus treballs sobre virus d’ARN, la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa ADN polimerasa-ARN dependent, i per la fixació dels processos moleculars mitjançant els quals la informació genètica s’incorpora a l’ADN Fou una veu pionera en la lluita contra la sida a partir de 1986, i el 1996 fou nomenat cap del…

Graduat a Cambridge el 1973, posteriorment es doctorà també a Cambridge, al Laboratory of Molecular Biology, i el 1989 fou cofundador de la Cambridge Antibody Technology, una empresa dedicada a la producció de fàrmacs a partir de tècniques biomèdiques basades en el sistema immunitari humà, que, entre d’altres, desenvolupà l’adalimumab, un dels primers medicaments d’aquest gènere Posteriorment, en la mateixa línia, fundà Domantis 2000 i Bicycle Therapeutics 2009 Per la seva recerca i el desenvolupament d’ anticossos monoclonals  amb finalitats terapèutiques, ha rebut nombroses distincions el…

Es doctorà el 1974 en ciències químiques a la Universitat Complutense de Madrid Conegut pels seus treballs de recerca en oncologia, primer al National Cancer Institute NCI, a Bethesda 1974-88, i més tard al departament de biologia molecular de l’empresa Bristol-Myers Squibb, on assolí el càrrec de vicepresident de l’Oncology Drug Discovery Ha dedicat la seva recerca a la diagnosi precoç del càncer L’any 1982 Barbacid i el seu equip descobriren la base molecular del càncer i aïllaren per primer cop un gen oncogènic en un tumor humà L’any 1998 retornà a Madrid per crear i dirigir el Centro…

Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…