Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
ió bicarbonat
Bioquímica
Amortidor fisiològic sanguini ( solució amortidora
)..
La major part és en forma salina HCO 3 però la concentració de l’àcid pot augmentar fàcilment en minvar l’eliminació pulmonar de CO 2 , ja que l’àcid carbònic és en equilibri amb el seu anhídrid, volàtil, en una reacció canalitzada per l’anhidrasa carbònica
assaig de Liebermann
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi clínica per a la determinació del colesterol, descoberta el 1885.
Es basa en la reacció que s’esdevé quan hom afegeix àcid sulfúric i anhídric acètic a una solució que contingui colesterol la coloració obtinguda permet de determinar el colesterol de la solució
albúmina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insolubles en alcohol de grau elevat.
Les albúmines són solubles en solució mig saturada de sulfat d’amoni, però precipiten si la solució se satura amb aquesta sal i abans de la saturació si el medi és àcid tenen caràcter àcid punts isoelèctrics ben inferiors a 7, pes molecular elevat i són susceptibles de cristallització en condicions adequades Llurs solucions es coagulen per la calor entre 70°C i 90°C En total absència de sals no hi ha coagulació, però es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible Les albúmines són, generalment, riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i glutamina i…
John B. Fenn

John B. Fenn
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Yale el 1940 La seva carrera professional s’inicià al món empresarial, on treballà fins el 1967, quan obtingué una plaça de professor de ciències aplicades i química a Yale Des de la seva jubilació, l’any 1987, fou professor emèrit en aquesta universitat i posteriorment fou professor d’investigació a la Virginia Commonwealth University, a Richmond Virgínia El 1988 desenvolupà la tècnica d’ionització per electroesprai ESI, Electrospray Ionization, que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’…
saponina
Bioquímica
Nom genèric d’uns glucòsids vegetals que ocorren en diverses plantes, particularment en la sabonera (Saponaria officinalis).
Les saponines són substàncies químicament relacionades amb els esterols, generalment incolores i amorfes Amb l’aigua formen glúcids i sapogenina i donen un caràcter escumós a la solució Una saponina típica és la digitonina
reacció de Barfoed
Bioquímica
Prova utilitzada per a diferenciar químicament els monosacàrids dels disacàrids.
Els monosacàrids, més reductors, precipiten ràpidament el coure reduït en forma d’òxid cuprós Cu 2 O vermellós a partir d’una solució d’acetat de coure en àcid làctic, mentre que els disacàrids provoquen aquesta precipitació més lentament
reacció d’Adamkiewicz-Hopkins
Bioquímica
Reacció (dita també reacció de Hopkins-Cole) que permet de posar de manifest la presència de triptòfan en les proteïnes.
Si a una solució de proteïna addicionada d’àcid glioxílic és afegit, en un tub, àcid sulfúric concentrat, de manera que no es barregi i formi una capa al fons, en presència de triptòfan, hom obté un anell de color violeta
trifosfat d’adenosina
Bioquímica
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació.
Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció…
mannitol
Bioquímica
Polialcohol del grup dels hexols, molt difós en les plantes i en llurs exsudats, així com en les algues marines.
Hom l’obté per reducció electrolítica de la glucosa En solució alcohòlica forma cristalls ortoròmbics que es fonen a 166-168°C És emprat en la fabricació de condensadors electrolítics, en farmàcia, com a excipient i diluent, i en medicina, com a diürètic
creatina
Bioquímica
Substància relativament poc soluble en aigua i insoluble en èter que es dóna al teixit muscular.
La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina