Resultats de la cerca

Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid…

Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…

Una anomalia en la seva degradació fa que s’acumuli en la sang i en altres teixits, cosa que causa una malaltia neurològica anomenada malaltia de Refsum

Es forma per irradiació de l’ergosterol, un esteroide d’origen vegetal present en els aliments

Amb els àcids diluïts són hidrolitzats i donen arabinosa amb els àcids concentrats donen furfural Molt estesos en el regne vegetal, constitueixen una fracció important de moltes gomes aràbiga, de cirerer, etc i acompanyen les pectines en les membranes cellulars de les polpes i en la pell de molts fruits

És present a la natura polimeritzat en el vori vegetal, del qual hom l’obté per hidròlisi És present en els animals en forma lliure o com a component de glicoproteïnes En dissolució es presenta en dues formes anomèriques Per reducció es transforma en d -mannitol i es degrada per glucòlisi, després de la fosforilació prèvia a d -mannosa-6-fosfat i isomerització d’aquest a d -fructuosa-6-fosfat Redueix el licor de Fehling i fermenta per acció dels llevats

Traslladat de ben jove als EUA, es graduà per la Universitat de Califòrnia el 1932 i es doctorà el 1936 Fou professor de fisiologia vegetal a la Universitat de Berkeley i, des del 1960, professor de fisiologia cellular Ha estat guardonat amb nombrosos premis arreu del món i ha pertangut a diverses societats científiques americanes i europees La seva principal aportació científica és en el camp de la fotosíntesi, ja que fou el descobridor de la transformació de l’energia lumínica en energia química utilitzable ATP descriví alguns dels intermediaris de l’esquema Z de la fotosíntesi