Resultats de la cerca

Són els conductes biliars intrahepàtics dret i esquerre, la reunió dels quals constitueix el canal hepàtic o conducte hepàtic comú el conducte cístic, que vessa al colèdoc la bilis emmagatzemada a la bufeta i el colèdoc, reunió del canal hepàtic i el conducte cístic, que desemboca en el duodè a través de l’esfínter d’Oddi després de rebre el conducte pancreàtic

Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies…

El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…

Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i de les …

En la inhibició no competitiva la presència del substrat no influeix sobre la reacció de l’inhibidor amb la molècula de l’enzim, i l’acció s’inhibeix completament n'és un exemple el blocatge dels enzims respiratoris per l’ió cianur La inhibició competitiva es presenta quan una molècula orgànica es pot unir reversiblement al centre actiu d’un enzim Generalment, en aquest cas l’inhibidor s’assembla estructuralment al substrat En la inhibició allostèrica l’inhibidor s’uneix reversiblement a l’enzim en algun punt diferent al centre actiu, però deforma l’estructura de la molècula d’enzim i, per…

Se l’anomena també àcid 5'-adenílic

Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…

S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir sis àtoms de…

Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix…

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…