Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
equació de Michaelis-Menten
Bioquímica
Equació fonamental de la cinètica enzimàtica que relaciona la velocitat amb què s’esdevé una reacció, i la concentració del substrat sobre el qual actua l’enzim.
Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat ES aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat k 1 , k 2 , i k 3 són les constants de cada una de les reaccions L’equació de Michaelis-Menten s’expressa on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, V m a x la velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim S , la concentració del substrat K M és l’anomenada…
lisozim
Bioquímica
Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.
El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat…
α-quimotripsina
Bioquímica
Enzim format per hidròlisi del quimotripsinogen.
Consta de tres cadenes unides per enllaços disulfur La seva estructura ha estat determinada mitjançant raigs X En el centre actiu participen una resta d’histidina, de serina i, probablement, d’àcid aspàric Té propietats antiinflamatòries i antiedematoses
Max Ferdinand Perutz
Bioquímica
Bioquímic austríac, naturalitzat britànic.
Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
mioglobina
Bioquímica
Hemoproteïna muscular constituïda per una cadena polipeptídica de 153 residus d’aminoàcid amb un pes molecular aproximat de 17 000.
Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l’organisme com a substància emmagatzemadora d’oxigen, alhora que en facilita la difusió Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l’hemoglobina Els treballs cristallogràfics mitjançant raigs X duts a terme per JCKendrew i els seus collaboradors han contribuït a determinar l’estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebrats
fosforilació oxidativa
Bioquímica
Fosforilació de l’ADP que té lloc en les cèl·lules conjuntament amb el transport d’electrons i que representa un mecanisme de conservació de l’energia produïda en la respiració cel·lular.
El transport d’electrons des del NADH fins a l’oxigen molecular va acompanyat d’una forta disminució, fraccionada, d’energia lliure ΔG°'= —52,7 kcal Tres dels passos d’aquest procés produeixen una disminució d’energia lliure suficient per a la fosforilació de l’ADP, de manera que són sintetitzades tres molècules d’ATP 3 ATP + 3 fosfat →3 ATP + 3H 2 O ΔG°’ = 3 x 7,3 = 21,9 kcal Un 40% de l’energia lliure de l’oxidació del NADH és emmagatzemat, com a energia química, en forma d’ATP
Roger David Kornberg

Roger David Kornberg
© Stanford University Medical Center
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II, un enzim…
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
hemoglobina
Bioquímica
Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.
L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot…