Resultats de la cerca

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de Josep Batet i…

Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…

Organitzada per l’empresa Red Bull, consta d’una sèrie de curses que es realitzen en diferents països en què el pilot ha de completar un recorregut en el menor temps possible realitzant diverses figures acrobàtiques obligatòries Barcelona acollí una prova dels campionats del 2006 i del 2009 coincidint amb la Festa al Cel

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge

També conegut com Festival Aeri Internacional, fou organitzat per l’Aeroclub de Sabadell el 19 i 20 de març de 1949 Hi participaren 68 avionetes i més de 150 pilots de diversos països, entre els quals hi havia José Luis Aresti i el campió del món Marcel Doret Celebrà diversos concursos i exhibicions de diferents especialiats

Fou fundada el 1914, any en què esdevingué la primera empresa de l’Estat espanyol dedicada exclusivament a l’aviació El 1915 entrà en contacte amb l’Aeroclub de Catalunya i se centrà en la indústria de l’aviació A través del seu director, Eduard Pujol Xicoy, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i impulsà l’Escola Catalana d’Aviació, amb Salvador Hedilla al capdavant El primer avió que construí fou el monoplà Hedilla Monocoupe II El 1917 fou absorbida per Tallers Hereter

Estudià a Barcelona Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà 1921 l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923 Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys En retirar-se Pérez 1923, fundà l’empresa Ricart, que posteriorment 1928 es fusionà amb l’empresa España per fabricar cotxes en petites sèries que immediatament guanyaren curses arreu on participaren juntament amb Felip Batlló, dirigí la fàbrica d’automòbils Ricart-España El 1936 passà a la Società Alfa Romeo, a Milà, on, com a…

Fill de Joan Ribalta Codorniu, el 1951 dugué a terme el bateig d’aire amb Josep Gorina El 1960 obtingué el títol de pilot civil i el 1962 s’inicià en el vol a vela a Monflorite Osca Pioner del vol a vela català, feu nombrosos vols des de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena per tota la geografia catalana, alguns de més de cinc hores El 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, coneguda més endavant com Club de Vol a Vela Igualada-Òdena En aquella època començà a dur a terme vols per a turistes a l’Aeròdrom d’Empuriabrava i el 1974 creà la secció de vol a…

Fou un dels fundadors del Club d’Aviació Sabadell 1931, que el desembre del 1932 prengué el nom d’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant aquella època ocupà el càrrec de secretari i fou un dels impulsors de la construcció de l’Aeròdrom de Sabadell 1934 El 1935 presentà el film de temàtica aèria Com els ocells Passada la Guerra Civil Espanyola ingressà a la junta directiva de l’Aeroclub de Sabadell 1947 i fou vicepresident de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell 1953-79

Fou director gerent de l’empresa Pujol, Comabella i Companyia, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i la fundació de l’Escola Catalana d’Aviació El 1916 contractà Salvador Hedilla per dirigir l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment, assumí càrrecs directius dins Tallers Hereter, que el 1917 havien absorbit Pujol, Comabella i Companyia Al final de la dècada del 1920 fou vicepresident de l’Aeroclub de Catalunya