Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat Tècnica de Delft 1977-86, i posteriorment collaborà a OMA amb Rem Koolhaas Els seus plantejaments urbans queden reflectits en conceptes com La Cultura de la Circumvallació o La Metròpolis de Pedaços, i també en el projecte d’habitatges per a Barcelona 1989, entre d’altres El 1992 s’associà amb Michiel Riedijk Geldrop, Holanda 1964, amb qui ha desenvolupat altres projectes residencials, com el conjunt d’habitatges Prinshoek de Sittard, Holanda 1992-95, els realitzats a Amsterdam —el conjunt habitacional de Borneo Sporenburg 1994-97 i la torre d’Apartaments IJ 1993-98—…

Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla de Waterloo…

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de Brusselles 1901 s’…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se’, 1971, sobre…

Biografia Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d' Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a Alcanena 1992 Bloc d’oficines i galeries comercials de Burgo a l’Avinguda Boavista…

Format en el camp periodístic i com a escriptor de guions cinematogràfics, estudià posteriorment arquitectura, i fundà el grup OMA Office for Metropolitan Architecture l’any 1975 Reprengué la tasca literària amb l’influent llibre Delirious New York , amb valor de “manifest retroactiu”, en què reivindicava Nova York com la veritable expressió del Moviment Modern i com a emblema del progrés urbà en una època regida per la cultura de masses La recerca d’un màxim nombre d’esdeveniments dins d’un contenidor de grans dimensions, exemplificat pels gratacels, fou la motivació principal de projectes…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona També fou…