Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
patrimoni arquitectònic
Arquitectura
Conjunt d’obres arquitectòniques que, per les seves característiques (històriques, artístiques, urbanístiques, etnològiques, etc.), mereixen ésser protegides, estudiades i conservades per a les generacions futures.
Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…
modulor
Arquitectura
Escala de proporcions arquitectòniques calculada per Le Corbusier i els seus col·laboradors.
Pren com a base dues sèries trobades mitjançant el nombre d’or i les proporcions humanes Les dimensions base són 216 cm, corresponents a l’ésser humà amb un braç alçat, i la seva meitat de 108 cm cal tenir present que l’alçada admesa per a l’esser humà és de 175 cm
Étienne-Louis Boullée
Arquitectura
Arquitecte francès.
Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla de Waterloo…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no…
tribuna
Arquitectura
En casos d’espectacles a l’aire lliure —desfilades, mítings, etc—, galeria esglaonada construïda provisionalment per a situar-s’hi el públic.
Sol ésser protegida per un dosser Anàloga forma tenen les tribunes estables als estadis, hipòdroms, camps d’esport
tríglif
Arquitectura
Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris d’ordre dòric, des de l’arquitrau a la cornisa.
Construït primer de terra cuita, el tríglif alternava amb la mètopa i solia ésser pintat de color turquesa fosc o bé negre
mirador

MIrador a la Vall de la Mort
Corel
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Pot ésser un pavelló aïllat, generalment en un jardí, o bé formar part d'un edifici com a tribuna voladissa, balcó, terrassa, etc cobert i tancat amb vidres o no
opus
Arquitectura
Aparell d’un edifici.
L’opus parietal és l’aparell de les parets d’un edifici que, normalment, té un nucli construït amb opus caementicium , és a dir, un morter de calç gruixut Pot ésser opus quadratum , quan els blocs són de pedra treballada totalment regulars opus incertum , obtingut per la unió, mitjançant argamassa, de grans trossos irregulars de pedra opus reticulatum , que consisteix en blocs collocats en filades obliqües de 45º d’inclinació formant un dibuix en xarxa opus testaceum també opus latericium , realitzat amb maons compactats amb morter de calç opus vittatum , que alterna filades horitzontals de…
dúplex
Arquitectura
Solució d’habitatge a dos nivells —un per a la zona de dia (menjador, cuina, vestíbul) i l’altre per a dormitoris— integrada amb altres unitats similars en un bloc o edifici.
Intenta d’ésser una solució al problema de l’habitatge urbà compensant les petites dimensions de cada unitat habitable amb un cert desenvolupament en l’espai Fou una troballa dels racionalistes Le Corbusier, JL Sert
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina