Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
orientació
Arquitectura
Religió
Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
Aquesta actitud condicionà la construcció dels temples Així les sinagogues jueves estan orientades en direcció a Jerusalem i les mesquites musulmanes en direcció a la Meca El costum grecoromà condicionà l’antiga pregària cristiana en direcció a sol ixent, així com l’arquitectura de les esglésies normalment orientades de forma que llur eix longitudinal vagi de ponent a llevant i el seu absis miri en direcció a l’orient, simbolitzant així l’orientació vers Crist ressuscitat, veritable sol Aquesta ideologia es reflecteix en la decoració dels absis, sovint amb Crist o la creu escatològica damunt…
Paul Virilio
Arquitectura
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Estudià a l’École des Métiers d’Art i collaborà amb Henri Matisse en la realització de vitralls per a esglésies de París Després de ser mobilitzat a la guerra d’Algèria, estudià filosofia a la Sorbona amb Vladimir Jankélévitch i Maurice Merleau-Ponty, i hi cursà també estudis d’arquitectura Exercí la docència a l’École Spéciale d’Architecture de París 1969-98, on ocupà també càrrecs directius, i collaborà en projectes arquitectònics i urbanístics Juntament amb l’arquitecte Claude Parent fundà el grup Architecture Nouvelle 1963, proponent d’una “arquitectura o funció obliqua” basada en el…
Enric Batlle i Durany
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92, del passeig…
volta
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…
voluta d’angle
Arquitectura
Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal.
cúpula
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de terra cuita…
escala
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la paret que li fa…
temple
Arquitectura
Religió
Edifici sagrat, consagrat al culte d’una divinitat, concebut en general com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d’aquesta divinitat, que hi és sovint representada amb una imatge.
Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…
Arquitectura 2014
Arquitectura
Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…
arquitectura
© B. Llebaria
Arquitectura
Concepció d’espais o conjunts d’espais per a l’ús i l’ambientació de l’home.
És dit també d’aquests espais i del conjunt mural que els determina És part del disseny que es troba entre l’urbanisme i el disseny industrial La creació arquitectònica és l’aplicació correcta dels materials i els principis econòmics a la creació dels espais per a l’home Giedion Alguns autors encara distingeixen entre construcció i arquitectura, i reserven aquesta denominació a les obres amb d’estètica Pevsner Uns altres combinen les idees d’utilitat i estètica Per a Le Corbusier és confort i proporció, raó i estètica, màquina i plàstica, calma i bellesa Recentment hom insisteix en l’aspecte…