Resultats de la cerca

Format en el camp periodístic i com a escriptor de guions cinematogràfics, estudià posteriorment arquitectura, i fundà el grup OMA Office for Metropolitan Architecture l’any 1975 Reprengué la tasca literària amb l’influent llibre Delirious New York , amb valor de “manifest retroactiu”, en què reivindicava Nova York com la veritable expressió del Moviment Modern i com a emblema del progrés urbà en una època regida per la cultura de masses La recerca d’un màxim nombre d’esdeveniments dins d’un contenidor de grans dimensions, exemplificat pels gratacels, fou la motivació principal de projectes…

Estudià a la Universitat Tècnica de Delft 1977-86, i posteriorment collaborà a OMA amb Rem Koolhaas Els seus plantejaments urbans queden reflectits en conceptes com La Cultura de la Circumvallació o La Metròpolis de Pedaços, i també en el projecte d’habitatges per a Barcelona 1989, entre d’altres El 1992 s’associà amb Michiel Riedijk Geldrop, Holanda 1964, amb qui ha desenvolupat altres projectes residencials, com el conjunt d’habitatges Prinshoek de Sittard, Holanda 1992-95, els realitzats a Amsterdam —el conjunt habitacional de Borneo Sporenburg 1994-97 i la torre…

Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’Ajuntament de Banyoles li concedí…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc França 1995 Tadao…

Es diplomà a l’Architectural Association de Londres el 1977 i fundà el seu propi despatx el 1984 David Chipperfield Architects , que posteriorment establí delegacions a Milà, Berlín i Xangai, amb el qual ha esdevingut un dels arquitectes britànics de més projecció internacional Tot i que després de graduar-se treballà als despatxos de Norman Foster i Richard Rogers , la seva obra s’allunya del high-tech i rebutja qualsevol plantejament programàtic La cerca de l’emoció a través d’una adequada relació entre la forma, el material i la tècnica constructiva, dota de lògica pròpia diverses…

Estudià matemàtiques fins l’any 1971 a la Universitat Americana de Beirut i inicià els estudis d’arquitectura el 1972 a l’Architectural Association de Londres, on es graduà el 1977 El 1979 fundà el seu propi estudi Zaha Hadid Architects i l’any 1994 obtingué la nacionalitat britànica Collaborà amb Rem Koolhaas a OMA, i participà en la mostra sobre arquitectura desconstructivista que es realitzà al Museum of Modern Art de Nova York el 1988 Desenvolupà una destacada tasca docent en diverses universitats europees i nord-americanes La seva obra gràfica, de formes anguloses i inspirada en les…

Àsia Una de les imatges més espectaculars del 2017 va ser la de la Biblioteca de Tianjin, Xina, una obra de l’estudi holandès MVRDV Es tracta d’un equipament de factura futurista –amb sis plantes i 33700 m 2 – que enlluerna el visitant, que arriba a la gran sala de 30 m d’alçària, recoberta de prestatgeries blanques ondulades sobre un espai central ocupat per l’enorme esfera de l’auditori La visió del conjunt, marcada pel contrast entre el cromatisme variat dels volums i el blanc del fons, es transforma en la distància curta, en comprovar que els llibres de la part superior no existeixen, que…

Àsia i l’Orient Mitjà A la Xina, a la plaça de Tian’anmen de Pequín, va reobrir el Museu Nacional que, amb 191900 m 2 , és el més gran del món L’edifici agrupa els antics Museu de la Revolució i Museu d’Història de la Xina, i és obra d’un equip mixt format per arquitectes d’Hamburg GMP, von Gerkan, Marg und Partners i l’estudi local CABR La proposta es basa en la integració dels espais i colleccions i en la millora de les connexions, a més de la revitalització de l’entorn urbà A Nanjing, Steven Holl és autor d’un altre museu dedicat a les arts i l’arquitectura un…

Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…