Resultats de la cerca

Fill de Nicodemus Tessin el Vell , viatjà per Itàlia i França, on es relacionà amb Gian Lorenzo Bernini i, sobretot, André Le Nôtre Nomenat arquitecte de la cort sueca al seu retorn, el 1682 passà a ésser-ho de la ciutat d’Estocolm Acabà el palau de Drottningholm, iniciat pel seu pare, i hi féu els jardins i els del palau d’Ubriksdal La seva obra més important fou la reconstrucció, des del 1697, del palau reial d’Estocolm

Especialista en fortificacions, com els seus oncles Giuliano i Antonio, el Vell, treballà a Roma des del 1503 en l’equip d’ajudants de Donato Bramante Construí Santa Maria di Loreto 1507, al fòrum trajà Fou mestre d’obres de Sant Pere del Vaticà des del 1516, i un cop mort Rafael en dirigí les obres, primer amb Baldassare Peruzzi i des del 1538 tot sol La major part de la seva arquitectura és vinculada a la família d’Alessandro Farnese, esdevingut papa Pau III Rocca Paolina a Perusa, Capella Paolina i Sala Regia al Vaticà, part de Villa Farnese a Caprarola i, sobretot, el Palazzo Farnese a…

Treballà primer, des de molt jove, per a Jules Hardouin-Mansart Obres personals seves són l’Hôtel de Charolais 1700-04, el Palais Bourbon 1722 i l’Hôtel de Lassay 1722-24 El seu fill, Jean Cailleteau  1690 — 1755, conegut com Lassurance o Lassurance el jove , també arquitecte, treballà per a madame de Pompadour, per a la qual restaurà l’Hôtel d’Évreux actual Elisi

Laurens van Steenwinckel — abandonà Anvers el 1567 i anà a Alemanya, on construí l’ajuntament d’Emden 1574-77 Després anà a Dinamarca i treballà al castell de Kronborg Hans van Steenwinckel el Vell 1545 — 1601, fill de l’anterior, féu els plans del castell de Frederiksborg Laurens van Steenwinckel el Jove 1585 — 1619, fill de l’anterior, començà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen Hans van Steenwinckel el Jove 1587 — Copenhaguen 1639, segon fill de Hans el Vell, és el més important de tots Acabà el castell de Frederiksborg i la borsa de…

Format a Itàlia i establert de jove a València Es formà al taller del seu sogre Pere Artigues Fou arquitecte de la catedral 1672-1708, on reformà el presbiteri, i veedor del mostassaf És autor del gran edifici de les Escoles Pies 1683 i de la portalada de Sant Andreu 1686 Conreà normalment un barroc salomònic i fou ajudat sovint pel seu fill Joan Pérez i Artigues — València 1743

Començà com a escultor cor de Santa Maria Novella, a Florència, 1491-96, i fou primer mestre d’obres de la catedral 1507-15 La seva obra fonamental, el palau Bartolini-Salimbeni de Florència 1517-20, influïda per Rafael i Sangallo el Jove, provocà grans controvèrsies perquè s’apartà de la tradició brunelleschiana en intercalar nínxols entre les finestres, que tenen encreuaments i són coronades per frontons corbats o triangulars

A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…

Renuncià la ciutadania gironina el 1492 A València, on s’establí de jove, fou deixeble del mestre d’obres Francesc Baldomar, amb qui collaborà en l’obra de prolongació de les naus de la catedral, que acabà per dirigir 1478 el 1482 intervingué en les obres de la Generalitat i en diverses esglésies La seva obra més important és la Llotja de València 1482-98, inspirada en la de Palma, Mallorca El 1498, any que fou nomenat alcaid de la Llotja, començà les obres del Consolat de Mar També va tenir el càrrec de mestre major de la catedral de Tortosa 1490

De molt jove intervingué ja al claustre petit de la cartoixa de Pavia 1466, on es definí el seu estil La seva obra més personal la féu a Bèrgam Cappella Colleone, 1472-76, alternant-la amb la decoració de la façana de l’església de la cartoixa de Pavia 1475 Cap al 1500 treballà en les obres de la catedral de Milà L’estil d’Amadeo és caracteritzat pel seu decorativisme, típic de l’escola llombarda els seus ornaments en baix relleu inscrits en superfícies geomètriques regulars són l’origen de l’estil que es conrearia a Castella al començament del segle XVI amb el nom de “plateresc”