Resultats de la cerca

Mestre de les obres del palau de la Generalitat a Barcelona el 1416 emprengué la façana del carrer del Bisbe, en collaboració amb l’escultor Pere Joan construí o transformà el bellíssim pati principal amb la gran escala 1425 Essent ja mestre major de l’obra, hi construí la capella de Sant Jordi 1432-34, de rica ornamentació flamígera, que si bé anteriorment ja l’havia aplicada, ho havia fet molt mesuradament, sense trencar els esquemes típics del gòtic català, cosa que succeix a la façana de la capella, motiu pel qual hom ha suposat una intervenció castellana

La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…

Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de Santa Mònica…

Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona

Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d' Apòstols del Greco…

Estudià a l’Institut de Tecnologia de Hèlsinki A partir de l’any 1960 collaborà amb Raili Paatelainen Pieksämäki, 1926, en l’estudi que posteriorment s’anomenà Raili i Reima Pietilä La seva obra, escassa però de gran intensitat, s’inscriu en l’organicisme de la tradició moderna d’Alvar Aalto Ressalta l’extraordinària riquesa plàstica derivada d’una concepció arquitectònica on és constant la referència al marc natural Entre les obres més destacades es troben el pavelló finlandès a l’Exposició Universal de Brusselles 1958 i altres obres a Finlàndia, com el centre Dipoli de l’…

També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…

Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa GarrigaNogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi…

Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…

Estudià a l’ETSAB entre els anys 1973 i 1982 La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d’actuacions de l’IMPU Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró 1982-89, amb Andreu Arriola i la Biblioteca Joan Miró 1984-90 També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera 1984-86 En 1988-92 fou encarregada de les àrees olímpiques de Montjuïc, la Diagonal i la Vall d’Hebron a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística…