Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
Gerrit Thomas Rietveld
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador holandès.
El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a Amersfoort, el 1959
Hendrik Petrus Berlage
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Cap de l’escola holandesa que es rebellà contra l’eclecticisme del segle XIX i a través de la qual passà a Europa la influència de l’escola americana Basà l’arquitectura en la construcció i aplicació de materials fets per menestrals el maó vist té tota la bellesa, i els arrebossats no compten Fou atret per les construccions romàniques i usà les grans parets contínues i els arcs de mig punt Durant la seva estada a Amèrica rebé una gran influència de Henry Hobson Richardson Les seves obres més importants són la casa del Diamantista a Amsterdam 1899-1900, la borsa d’Amsterdam 1903 i la casa d’…
James Stirling
Arquitectura
Arquitecte britànic.
Format a Liverpool, treballà amb James Gowan fins el 1963 i, des del 1971, amb Michael Wilford Realitzà habitatges, arquitectura industrial per a la firma Olivetti i museus ampliacions del Fogg Art Museum, 1979-84, i de la Tate Gallery, 1980-85, si bé la seva obra més representativa són els edificis universitaris Sobresurten l’escola d’enginyeria del Leicester College 1959-63, la facultat d’història de la Universitat de Cambridge 1964-69 i l’escola d’arquitectura de la Universitat de Rice, als EUA 1979-81 La seva obra parteix dels principis racionalistes, progressivament enriquits amb…
Nicolas Schöffer
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968 obtingué el…
Christopher Alexander
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades Algunes de…
Antoni Peyrí i Macià
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor, fill d’Antoni Peyrí i Rocamora i net de Francesc Macià.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…
Craig Ellwood
Arquitectura
Arquitecte i enginyer nord-americà, de nom real John Nelson Burke.
El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als EUA, com…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
arquitectura de vidre

Arquitectura de vidre El Seagram Building (1956-58), de Mies van der Rohe
Arquitectura
Arquitectura en la qual l’element vitri té un paper preponderant.
Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…