Resultats de la cerca

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a Amersfoort, el 1959

Cap de l’escola holandesa que es rebellà contra l’eclecticisme del segle XIX i a través de la qual passà a Europa la influència de l’escola americana Basà l’arquitectura en la construcció i aplicació de materials fets per menestrals el maó vist té tota la bellesa, i els arrebossats no compten Fou atret per les construccions romàniques i usà les grans parets contínues i els arcs de mig punt Durant la seva estada a Amèrica rebé una gran influència de Henry Hobson Richardson Les seves obres més importants són la casa del Diamantista a Amsterdam 1899-1900, la borsa d’Amsterdam 1903 i la casa d’…

Format a Liverpool, treballà amb James Gowan fins el 1963 i, des del 1971, amb Michael Wilford Realitzà habitatges, arquitectura industrial per a la firma Olivetti i museus ampliacions del Fogg Art Museum, 1979-84, i de la Tate Gallery, 1980-85, si bé la seva obra més representativa són els edificis universitaris Sobresurten l’escola d’enginyeria del Leicester College 1959-63, la facultat d’història de la Universitat de Cambridge 1964-69 i l’escola d’arquitectura de la Universitat de Rice, als EUA 1979-81 La seva obra parteix dels principis racionalistes, progressivament enriquits amb…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968 obtingué el…

Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades Algunes de…

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…

El 1946 creà la seva pròpia empresa dedicada a ajudar els veterans de la Segona Guerra Mundial per a obtenir préstecs federals d’habitatge Especialitzat primer en el món de la construcció, estudià enginyeria estructural a la Universitat de Califòrnia 1946-48 i, quan encara no havia acabat la carrera, establí un estudi propi a la ciutat de Los Angeles La seva formació professional es concretà en la construcció en acer en un moment en què aquesta pràctica arquitectònica encara no s’havia estès a gran escala Ellwood s’interessà per l’arquitectura dels mestres europeus emigrats als EUA, com…

Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…

Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…