Resultats de la cerca

Arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’ajuntament de Barcelona Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana 1970, obres que palesen la seva admiració pels quatrecentistes toscans

Fill de Josep Domènech i Estapà El 1917 fou nomenat arquitecte del ministeri d’instrucció pública, des d’on realitzà escoles a Badalona, Argentona, Igualada, Esparreguera, etc Unes altres obres seves a Barcelona són els magatzems El Águila, la Caixa Mútua Popular de Barcelona i l’església de Santa Tereseta Fou arquitecte municipal de Sant Celoni, on realitzà la casa de la vila, l’ateneu i l’escorxador Publicà La casa 1923, ABC del propietario 1925 i La finca urbana 1928 Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’…

Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals Aquest fet dona una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia 1982-88, de la façana tripartida de la…

Inicià els estudis de pintura el 1881, a l’acadèmia de belles arts d’Anvers, que prosseguí a París 1884-85, a l’acadèmia Julian i al taller de Carolus Duran, i pertangué al grup belga Les Vingt La seva obra pictòrica pot ésser inclosa dins les tendències neoimpressionistes, amb una forta influència de Seurat i Gauguin Impulsat per la lectura de les obres de J Ruskin i W Morris, decidí de dedicar-se a la unió de l’art amb la indústria Després de fer un curs sobre oficis artístics a l’acadèmia d’Anvers 1893, edità el llibre-manifest Déblaiement d’Art 1895 El 1895, encara a un…

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la…

Format durant tres anys a l’estudi de Peter Behrens, assolí una formació d’arrels neoclassicistes Participà, en un primer moment, en els grups i moviments artístics revolucionaris fou membre del Novembergruppe i del Zehner Ring i fou un dels fundadors de la revista G inicial de Gestaltung , ‘forma’ Tingué, també, importants contactes amb components del Stijl i amb constructivistes russos Fou director 1930-33 del Bauhaus El 1937 emigrà als EUA, on dirigí el departament d’arquitectura de l’actual Illinois Institute of Technology Quan el 1921 realitzà els projectes de gratacels i…

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…