Resultats de la cerca

A l’època paleocristiana i a partir de Constantí els grans edificis de culte continuaren arreu de l’Imperi la tradició de la basílica clàssica, amb les adaptacions que demanava la litúrgia La basílica cristiana és de planta rectangular, i el seu interior presenta dues o quatre files de columnes que la divideixen en tres naus Santa Maria la Major o cinc naus Sant Pau Extramurs, la primitiva de Sant Pere del Vaticà, Nativitat de Betlem, la central de les quals és més gran i més elevada que les laterals, per tal de resoldre el problema de la illuminació interna Les columnes suporten galeries, a…

D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una…

El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…

Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876 i del primer…

Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc

Sobre una planta central, el martyrium podia tenir forma circular Sant Sepulcre, poligonal capella de l’Ascenció o de creu Qal’at Se'mǎn , prop d’Alep El martyrium originàriament no destinat a la celebració eucarística influí en el tipus d’església bizantina, diferent de la basílica

Representant del corrent rococó, treballà a Roma, on restaurà en aquest estil la basílica de Santa Maria in Cosmedin i aixecà l’església de la Magdalena 1735, que mostra, en particular en els frontons trencats i les cornises ondulades de la façana, l’influx de Borromini

Ha realitzat diversos pavellons poliesportius Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat

A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau

Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris