Resultats de la cerca

Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —FGarcía Mercadal, de Madrid, o JMAizpurúa i JLabayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup el grupo centro es dissolgué el 1933, malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…

Estudià arquitectura a Barcelona, on es graduà l’any 1958, i es doctorà l’any 1966 amb un projecte d’habitatge unifamiliar de Majadahonda, amb el qual obtingué la segona medalla d’arquitectura de l’Exposición Nacional de Bellas Artes Des del 1963 treballà associat a Fernando Higueras, amb el qual dugué a terme els seus projectes més destacats, inscrits en el postmodernisme arquitectònic, del qual foren uns dels introductors a l’Estat espanyol La major part de la seva obra es localitza a Madrid Cal esmentar la Unidad Vecinal de Absorción UVA de Hortaleza 1963, el Centro de…

Format en la tradició duchampiana, fou un personatge rellevant en l’escena cultural madrilenya dels anys setanta del segle XX Fou un artista polifacètic, que es dedicà a l’arquitectura, l’escriptura, les arts plàstiques, la música i també a les arts performatives Formà el grup d’artistes Los esquizos de Madrid 1970-85, que apostaren per la pintura figurativa amb trets de memòria personal i cultura de massa, al marge de les convencions estètiques i polítiques del final de la dictadura Les seves obres es troben en nombroses colleccions Fundació Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo de Madrid,…

Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies…

Amb una estètica molt relacionada amb els avenços tecnològics, ha realitzat diverses obres importants, entre les quals destaquen el Centre Cultural de Combs-La-Ville 1987 i l’Institut del Món Àrab de París 1987 La intensificació de l’experiència espacial a partir de la manipulació dels fenòmens lluminosos i la recreació de l’univers de sobreexcitació mediàtica, com a allegoria del món contemporani, caracteritzen els seus projectes Es produeix una radical polarització entre projectes on predominen la lleugeresa i la transparència, com la Fundació Cartier de París 1991-94, i d’altres que…

Es llicencià el 1953 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fins el 1963 treballà amb  José Villagrán Aquest any fundà el seu propi despatx a Ciutat de Mèxic, i el 1985 n'obrí una seu a Los Angeles La influència de Luis Barragán és present en una obra que sintetitza elements moderns i tradicionals i que destaca per la presència del color, l’ús del mur com a element configurador i la voluntat d’integració en el paisatge Entre les seves realitzacions a Mèxic cal esmentar els hotels Camino Real de Ciutat de Mèxic 1968 i d’Itxapa 1981, la fàbrica Renault a Durango 1981, el Museu d’Art…

La seva tasca durant els anys seixanta, inscrita en el corrent neoracionalista de la Tendenza , havia estat orientada cap a la recerca del coneixement objectiu de l’arquitectura, afirmant en la idea de tipus tant la relativa autonomia de l’ordre arquitectònic respecte de la funció concreta com el rebuig a tota manifestació de l’expressió personal A partir dels anys vuitanta, amb la publicació d' A Scientific Autobiography 1981, la realitat del fet constructiu se situà en la recreació del sentiment que susciten les diverses arquitectures que illustren el llibre Es produí una creixent…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…