Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a combatre el…
Associació d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Agrupació professional dels arquitectes catalans fundada a Barcelona el 1874.
Josep Oriol Mestres en fou el primer president A més d’un “Anuari” 1899-1929, l’Associació publicà dues revistes “La Ciutat i la Casa” 1925-27 i “Arquitectura i Urbanisme” 1931-36 Organitzà, a Barcelona, el IX Congrés Nacional d’Arquitectes 1922 i, a Barcelona i a Tarragona, el Primer i el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana 1932 i 1935, en els quals hom estudià la problemàtica de la construcció, l’habitatge i l’urbanisme a Catalunya El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, creat el 31 de juliol de 1936, es féu càrrec de l’estatge social de l’Associació
art cistercenc
Templet cistercenc del claustre major del monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estil arquitectònic dels s. XII i XIII, difós, bé que no creat, pels cistercencs.
És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…
Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya
Arquitectura
Centre internacional d’educació, investigació i desenvolupament de l’arquitectura, entesa com una disciplina que involucra diferents escales d’anàlisi territorial i desenvolupament urbà.
Els seus objectius són fomentar la recerca i el desenvolupament en l’arquitectura i l’urbanisme, amb la intenció de millorar la legislació urbanística i l’economia de les ciutats Creat el 2003 per la Generalitat de Catalunya i l’associació Metàpolis, des del 2004 és una fundació privada formada per la Fundació Politècnica de Catalunya, l’associació Metàpolis i empreses de l’àmbit de l’urbanisme i de la construcció Té la seva seu al districte del 22@ de Barcelona Dirigit per l’arquitecte Vicente Guallart, el programa educatiu s’estructura en quatre apartats recerca, educació,…
Emili Pérez i Piñero
Arquitectura
Arquitecte.
El 1961 guanyà el primer premi en el concurs d’estudiants al Sisè Congrés de la UIA a Londres amb una estructura per a un “teatre plegable” En essència presentava les principals aportacions de les seves estructures articulades i plegables juxtaposició de tetràedres incomplets —formats per políedres complexos articulats—, nusos tridimensionals, rigidesa de l’estructura —que aconseguí per un sistema d’autocontrol de la mateixa estructura— i utilització repetitiva dels mòduls bàsics Obtingué molts premis i realitzà dues obres que deixà inacabades la cúpula del Museu Dalí, a Figueres 1971, i la…
Rosa Barba i Casanovas
Arquitectura
Arquitecta.
Llicenciada el 1971 a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , es doctorà el 1987 El 1971 s’incorporà a l’equip de Ricard Pié, amb el qual collaborà en projectes urbanístics i d’ordenació del territori i del paisatge, i sobre aquests temes publicà diversos treballs Organitzà cursos sobre paisatgisme —disciplina arquitectònica consistent en l’harmonització de construccions humanes, com edificis, infrastructures, etc, amb el medi físic on se situen— i en la qual fou un dels principals impulsors a Catalunya, especialment des del 1994, que es féu càrrec del Màster de Paisatgisme…
ASNOVA
Arquitectura
Grup d’arquitectes soviètics creat el 1923 i desaparegut —juntament amb altres grups— el 1932.
L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació
Victor Horta
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador belga.
Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…
arquitectura digital
Arquitectura
Conjunt de les solucions de disseny i construcció que tenen com a objecte la realització d’espais i edificis mitjançant l’ús determinant d’eines de tecnologia digital, per tal d’obtenir formes complexes o efectes singulars.
Alhora, aquestes eines permeten l’ordenació formal de l’espai virtual El desenvolupament accelerat de les tecnologies de la informació a partir de la Segona Guerra Mundial, però sobretot a partir dels anys setanta, esclatà a la dècada de 1990 amb la universalització d’internet Des d’aleshores, la tecnologia digital ha procurat als professionals de l’arquitectura un ampli ventall de noves possibilitats a l’hora de projectar la forma dels espais Arquitectes com Marcos Novak, Bernard Tschumi o Neil Spiller incorporaren com a peça clau dels processos de creació i reflexió arquitectònica les…
Un-studio
Arquitectura
Estudi d’arquitectura creat per l’arquitecte Ben van Berkel i la historiadora de l’art Caroline Bos el 1998.
El seu treball es completa amb la feina d’especialistes en desenvolupament urbà i infraestructures, i aposta per la innovació tecnològica en els seus projectes Treballa de forma estratègica amb dissenyadors gràfics, estilistes, constructors, dissenyadors, interioristes i fotògrafs, entre altres professionals Es dedica a la realització d’habitatges, edificis d’obra civil i d’obra pública