Resultats de la cerca

Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de…

Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors En el camp professional escriví L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he de construir 1934, reeditada amb el títol Així es construeix 1964 En…

Fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885 El 1891 publicà el recull de poemes Joventut Fou redactor de La Renaixença , La Ilustració Catalana i L’Avenç , i collaborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia Estrenà sainets costumistes, com Viva l’avi 1885, Pluja d’estiu 1886, Mero 1887 i Joc de cartes 1887, i publicà contes i novelletes del mateix gènere, com Quaranta graus al sol 1886 i La bona gent 1888 Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1922 i de la de Belles Arts Com a arquitecte participà en el pla…

Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del “Diario de Gerona” Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura A Girona, amb XMontsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà a “Diario de Gerona”, “Vida”, “L’Enderroc”, “Lletres” i “El Gironès”, i a Barcelona, a “Montserrat” 1900, “Catalunya” 1903-05 i “Vida” 1907-08, a través d’on conegué Josep Carner, Guerau de Liost, JM Lopez-Picó i Emili Vallès, nucli literari que inicià el canvi de gust que preparà el Noucentisme Escriví petites proses poètiques, intimistes, que palesen amor a…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de…

Titulat en arquitectura l’any 1942, des del 1952 fou redactor en cap de la revista Architecture Dels seus projectes, sobris i funcionals, sobresurt la casa de l’escriptor Paul Boon i altres domicilis particulars La seva poesia, molt estructurada, ofereix una visió total de la societat i del món actual, i interpreta esdeveniments o fets històrics de gran ressonància política Debutà el 1951 amb el recull Hoog water ‘Marea alta’, i obtingué un gran ressò amb  Dood hout ‘Fusta morta’, 1955 Obres posteriors són  Open einde ‘Final obert’, 1967 i, sobretot, Zelfverbranding ‘Cremar-se…

Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en relació amb Malraux Participà en la resistència…

Fou crític teatral de la revista  Mirador , editor i director de la Gaseta de les Arts en la segona època 1928, crític d’art en diverses publicacions Imatges , Art , Revista i collaborador en nombrosos periòdics i setmanaris, on publicà articles i contes Viatjà per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient El 1947 obtingué el Premi Català de Primera Novella convocat per l’editor Janés i Olivé amb Sis o set sirenes  1951 Estrenà la seva primera comèdia el 1931, L’anònim blau i el 1948, Rellotge de sol , publicada el 1957 amb el títol Somni celestial A banda d’aquestes, escriví peces teatrals com L…

Graduat per la Universitat Nacional d’Atenes el 1935, completà la seva formació a Alemanya, on es diplomà en enginyeria civil Berlín, 1937 Havent tornat a Grècia, es destacà treballant en els plans de reconstrucció i desenvolupament urbanístic dins el Town Planning El 1951 fundà la Doxiadis Associated, societat dedicada a la programació urbanística de grans ciutats, com Islamabad, nova capital del Pakistan Ministre de desenvolupament de Bulgària 1945-48 i president de la comissió de programació, construí 3 000 noves poblacions, amb 200 000 habitatges És molt coneguda la seva activitat teòrica…