Resultats de la cerca

Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes construccions…

En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla,…

En té un exemple l’abadia de Corvey, construïda entre el 873 i el 885

Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Treballà com a topògraf a Londres amb el seu germà Paul S'especialitzà en l’arquitectura de jardins, activitat de la qual queden nombrosos dibuixos per exemple, al British Museum, i es destacà també com a dibuixant i aquarellista El 1768 fou un dels membres fundadors de la Royal Academy de Londres Hi ha obres seves en el Victoria and Albert Museum de Londres i en els de Leeds, Edimburg, Manchester, Nottingham, etc

Vinculats activament al procés revolucionari alemany del 1918 i seguint l’exemple soviètic del 1917, intentaren de fer una arquitectura al servei del poble i no pas de l’especulació El fundador fou BTaut, seguit per HPoelzig, PBehrens, HScharoun i d’altres La durada del grup fou curta, perquè aviat es plantejà el racionalisme arquitectònic rigorós de WGropius, de FLlWright i de Mies van der Rohe, al principi també vinculats al grup

Es habitual a Catalunya, en valorar una obra, de fer-ho d’aquesta manera així, per exemple, del volum d’una paret hom no dedueix el correponent a les obertures perquè s’entèn que l’estalvi d’aquesta paret no feta equival a la feina de collocar el bastiment o, en arrebossar, que la superfície del forat es compensa amb la feina de fer les arestes i d’arrebossar els brancals i la llinda de l’obertura

Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX

Era d’una forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal Podia ésser feta de pedra treballada o de carcasses de fusta recobertes amb plaques de plom o de pissarra o amb teules Al s XIII eren de dimensions colossals, i en el gòtic flamíger foren treballades a manera d’una filigrana El Renaixement les bandejà, bé que hom en construí encara al s XVI Al s XIX, amb el neogòtic, reaparegueren novament n'és un exemple la de la catedral de Barcelona