Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en motiu dels 50 anys de l’…

Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC , participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929 Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió

Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència

Visqué a Suïssa des dels cinc anys i es graduà a l’École de Beaux-Arts de Ginebra el 1923 Retornà a Itàlia, on exercí fins el 1939 Fou membre fundador dels CIAM i estigué vinculat a nombrosos grups de l’avantguarda europea Entre les seves realitzacions destaquen l’església construïda a Lourtier, Suïssa 1932, la residència Morand-Pasteur a Saillon 1939 i la fàbrica Lesieur a Dunkerque 1984, amb Emmanuel Cattani Escriví més de 50 llibres de teoria arquitectònica i urbanística, entre els quals sobresurt Gli elementi dell’architettura funzionale 1932

Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX

El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc

D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires

Pertanyent a una família jueva, emigrà als Estats Units, on es graduà a la School of Design de Harvard el 1941 Exercí la docència a la facultat d’història i arquitectura de Roma i a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, entre d’altres La reivindicació d’una expressió moderna i orgànica per a l’arquitectura és antagonista de diversos corrents de caràcter formalista apareguts al s XX, com l’estil internacional, el postmodernisme, el neoacademicisme o el neoeclecticisme Les seves obres principals són Verso un'architettura organica 1941, Saper vedere l’architettura 1948…

Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són  Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore, Baumarch i d’…