Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
mesquita
Mesquita de Jama Masjid a Delhi, la més gran de tota l’Índia
© X. Pintanel
Arquitectura
Islamisme
A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.
Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i…
chaitya
Arquitectura
Budisme
Santuari búdic propi de l’Índia, excavat a la roca, destinat a la reunió dels fidels.
La planta és basilical, nascuda segurament de la unió d’una capella circular amb una stupa i una sala de reunions Sobresurten els chaitya de la zona propera a Bombai, els de Bhājā ~50 aC, Bedsā ~s I dC, Ajantha s II-VII dC, Kārle ~120 dC i Ellorā 700-750 dC
Carlo Maderno
Arquitectura
Arquitecte llombard.
Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari A partir del 1600 féu les seves obres més significatives El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per Gdella Porta Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica 1606-26, canviant l’esquema de planta central que havia…
estoa
Arquitectura
A l’antiga Grècia, nom donat a diversos tipus de construccions a peu pla amb el sostre sostingut per columnes, especialment els pòrtics dels temples i els porxos de l’àgora.
N'hi ha exemples arcaics trobats a Delos i a l’Herèon de Samos Les estoes dels temples entorn del témenos servien de lloc de descans i de trobament dels pelegrins en els temples d’Asclepi servien també de dormitori per als fidels que hi esperaven llur guarició durant el son Les estoes que circumdaven l’àgora servien per a passejar-s’hi i per a tractar-hi els diversos negocis A l’àgora d’Atenes eren famoses l’estoa Basíleios ~400 aC, on hi havia installades les oficines de l’arcont, l’estoa Poikílē ~460 aC, amb pintures de Polignot, famosa per les reunions que hi tenien els estoics, i les…
arc triomfal
Arquitectura
Arc toral situat a l’entrada del presbiteri, que marca la separació entre la zona reservada al culte i l’estança del fidels.
Generalment és més baix i de menys llum que els altres arcs torals de la nau
porta del perdó
Arquitectura
Cristianisme
En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral, normalment a occident si és orientada, on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.
És famosa la de la catedral de Granada s XVI
església
Arquitectura
Cristianisme
Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…
creuer

Planta de creu llatina
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…