Resultats de la cerca

Titulat el 1926 Soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània , intervingué en la seva constitució, en les diferents juntes directives i en els projectes signats pel grup De gran interès per al racionalisme català és el seu edifici d’habitatges de la Via Augusta número 61 de Barcelona 1931, resolt amb hàbil flexibilitat dins el compromís amb l’ortodòxia formal del moviment modern s’hi insinua una decantació vers l’expressionisme que adquirirà la màxima importància a l’edifici d’habitatges i cinema Astòria del carrer de…

Georg Dientzenhofer Bad Aibling, Baviera 1643 — Waldsassen, Baviera 1689 construí l’església de Sant Martí de Bamberg i l’abadia de Waldsassen El seu germà Johann Leonhard Dientzenhofer Sankt Margarethen bei Flintsbach, Baviera 1660 — Bamberg 1707, projectà a Bamberg l’església i el convent de Sant Miquel i el palau anomenat Neue Residenz Johann Dientzenhofer , germà dels anteriors Sankt Margarethen bei Flintsbach 1663 — Bamberg 1726, construí la catedral de Fulda i l’església conventual de Banz, i collaborà en la construcció del palau de Pommersfelden 1711-18 Christoph Dientzenhofer , també…

Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà Filippo…

Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa…

Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…

Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Escola d’Arquitectura de Barcelona 1969, de la qual és professor titular des del 1970 i on es doctorà el 1991, també ha estat professor visitant a Hannover, Dublín i Torí És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona 1975-81, premi FAD Del 1976 al 1998 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt , amb qui realitzà uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi…