Resultats de la cerca

Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…

Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut a l’entorn…

Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes…

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…

Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…

La seva tasca durant els anys seixanta, inscrita en el corrent neoracionalista de la Tendenza , havia estat orientada cap a la recerca del coneixement objectiu de l’arquitectura, afirmant en la idea de tipus tant la relativa autonomia de l’ordre arquitectònic respecte de la funció concreta com el rebuig a tota manifestació de l’expressió personal A partir dels anys vuitanta, amb la publicació d' A Scientific Autobiography 1981, la realitat del fet constructiu se situà en la recreació del sentiment que susciten les diverses arquitectures que illustren el llibre Es produí una creixent…

Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos d’…