Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
balcó
Balcons d’un edifici
© C.I.C-Moià
Arquitectura
Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons…
Silvestre Pérez
Arquitectura
Arquitecte aragonès, un dels millors representants del neoclassicisme hispànic.
Collaborà amb Josep Bonaparte, però també amb Ferran VII d’Espanya Treballà sobretot al País Basc ajuntaments de Sant Sebastià, Bermeo, Motrico i Durango Teatre Principal de Vitòria, avui desaparegut, i antic Hospital d’Achuri Bilbao Es conserven també molts projectes seus de gran importància
Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea
Arquitectura
Associació creada a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 en una reunió convocada per l’equip del GATCPAC amb d’altres arquitectes de la resta de l’Estat espanyol.
Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —FGarcía Mercadal, de Madrid, o JMAizpurúa i JLabayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup el grupo centro es dissolgué el 1933, malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf
orquestra
Arquitectura
En el teatre grec, espai circular —i no enllosat— situat entre l’escena i la graderia i amb l’ara de Dionís al centre, destinat a les danses del cor.
En el teatre romà, a causa de la disminució de la importància del cor, l’orquestra, de forma semicircular i amb el terra enllosat, esdevingué un lloc d’honor del teatre, reservat als senadors i als magistrats En algunes ocasions especialment als temps del Baix Imperi, l’orquestra allargada serví per a la representació de les naumàquies
creuer

Planta de creu llatina
Arquitectura
En algunes esglésies, nau transversal interposada entre la nau central i l’absis a fi d’augmentar, prop de l’altar, l’espai destinat als fidels.
Aquesta disposició, de tradició romana i ja evident a les primeres esglésies cristianes Sant Pere de Roma, Sant Joan del Laterà, agafà una gran importància des de l’època romànica Sant Sadurní de Tolosa, Santiago de Compostella Als païsoso germànics és corrent l’església amb dos creuers, l’un a la capçalera i l’altre a l’entrada
saló
Arquitectura
Sala (d’una casa, d’un palau, d’una societat, etc) quan hom en vol significar la importància, l’espaiositat, el luxe i l’elegància amb què és parada.
Bartolomeo Ammannati

La font de Neptú
© Xevi Varela
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; seguidor de Miquel Àngel.
Fou mestre d’escultors manieristes de la importància de Giambologna, que collaborà en la construcció de la font de Neptú, a la Piazza della Signoria de Florència 1563-77 Enllestí la continuació del palau Pitti de Florència 1560-77 i edificà a Roma el Collegi dels jesuïtes 1578 Al final de la seva vida, influït pel puritanisme de la Contrareforma, desautoritzà totes les seves escultures que representaven un nu
capella
Arquitectura
Part d’una església amb altar i advocació particular.
Dins l’estil romànic es generalitzà la construcció de capelles a la capçalera de les esglésies capelles absidals Als s XIII i XIV, en les esglésies gòtiques, fou introduïda la collocació de capelles als flancs dels temples capelles laterals , sovint al servei de les confraries gremials Aquesta innovació cresqué en importància als segles següents i la decoració evolucionà seguint els diversos estils Es destaquen les planejades pels arquitectes barrocs Bermini, Borrimini, etc, les quals són d’una gran riquesa decorativa
atri
Arquitectura
Pati interior, centre de la casa romana de tradició etrusca, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres: a dreta i esquerra, els dormitoris, i al fons, el despatx o tablinum
.
Al sostre hi havia una obertura quadrangular, impluvi, que es corresponia amb el compluvi A l’atri hi havia també el larari El cap de família hi rebia les visites i els clients, i també hi practicava el culte dels avantpassats Amb la introducció de les formes arquitectòniques hellenístiques, l’atri perdé un poc la seva importància central a la casa en favor del peristil Amb tot, a les províncies, la casa amb atri continuà essent la fórmula arquitectònica més comuna
Josep Casademunt i Torrents
Arquitectura
Arquitecte.
Succeí el seu mestre, Antoni Cellers 1835, com a professor d’arquitectura als cursos de la Junta de Comerç, a Barcelona El 1850 fou nomenat professor de l’escola de mestres d’obres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Féu la monografia publicada el 1886 i els plans 1837 del convent gòtic de Santa Caterina durant la seva destrucció D’acord amb l’esperit romàntic, concedí una major importància a l’arquitectura medieval Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles de València