Resultats de la cerca

Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…

Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i…

Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte  Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de…

Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…

S'inicià a París amb Rde Cotte i el seu pare, escultor, amb el qual i Le Blond anà a Peterburg el 1716 La tsarina Elisabet Petrovna el nomenà arquitecte de cort i el 1741 li confià la transformació arquitectònica i urbanística de la ciutat La dugué a terme amb models occidentals, sobretot italians i francesos d’inspiració renaixentista i manierista Solia fer els exteriors a escala colossal i els policromava vivament, i decorava els interiors amb profusió i gust rococó La seva obra millor és a Peterburg el Palau d’Estiu 1741-44, destruït a la Segona Guerra Mundial i posteriorment …

Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887, destruïda…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona el 1979 Destacà inicialment pel disseny d’interiors, com el de la cocteleria Bijou 1983 o el de la Joieria Berao a Barcelona, pel qual aconseguí el premi FAD d’Interiorisme el 1984 També dissenyà mobiliari urbà, i guanyà els concursos pels prototipus de quiosc de flors de les rambles 1989 i de columna anunciadora a Barcelona 1991 Aviat començà a projectar residències unifamiliars com la Casa Nassia, també a la capital catalana 1987-88, amb la qual guanyà el premi FAD d’Arquitectura el 1989 Tot i que s’…

Després d’uns quants anys de treball a Suïssa, el 1923 passà als EUA De primer treballà per a la gran constructora Holabird and Roche de Chicago, i el 1926 s’ajuntà, a Los Angeles, amb RSchindler i preparà el projecte per al concurs del Palau de les Nacions, el 1927 La casa Lovell o Health House , a Los Angeles 1927-29, significà el tipus característic de la seva obra durant els anys trenta per la tipologia racionalista i un cert contacte amb la natura, que intensificà més endavant per influència japonesa La compenetració amb la psicologia del client, la tipifica la casa Nesbitt a Brendtwood…

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1905, estudià a l’Acadèmia Americana de Roma 1905-1907 Comissionat el 1914 per la Hispanic Society of America, de la qual fou membre, a més de curador del museu d’aquesta institució 1914-1918, el 1915 publicà a Good Furniture l’estudi Old Spanish Furniture Residí des del 1916 a l'Estat espanyol En collaboració amb la seva muller, Mildred Stapley, és autor de Spanish Ironwork  1914, Rejeria of the Spanish Renaissance  1915,  Spanish Architecture of the Sixteenth Century  1916, Decorated Wooden Ceilings in Spain 1917, Spanish Interiors…

Fill d’arquitecte i constructor, inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1932, que quedaren interromputs per la Guerra de 1936-39 i no els reprengué fins el 1939, amb l’obtenció del títol l’any 1943 El 1954 obtingué el diploma d’urbanista, i el 1965, el de doctor Entre el 1940 i el 1946 dirigí el Servei de la Construcció Obrí estudi propi el 1945 L’any 1966 fou nomenat professor de Projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Als anys cinquanta es donà a conèixer amb la seva intervenció a les golfes de la Pedrera , on dissenyà un…