Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Antemi de Tral·les
Arquitectura
Física
Arquitecte i físic bizantí.
Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris
Actar
Editorial
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Editorial barcelonina fundada el 1994 i dirigida per Ramon Prat.
Publica llibres d’arquitectura, disseny gràfic, fotografia i art contemporani, seguint un format d’edició innovador, i manté una presència internacional important Prengué el nom d’Actar del títol del manifest que, l’any 1931, l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí escriví en defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, títol que prenia les primeres lletres de les paraules “activitat” i “arquitectura” Amb seu a Barcelona i Nova York, rebé el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional 2007, el Premi Nacional de disseny de la Generalitat de…
Marco Zanuso
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, dissenyador i urbanista italià.
Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…
Antonio Sant’Elia
Arquitectura
Arquitecte italià.
Influït per OWagner, participà en la primera exposició del grup Nuove Tendenze 1914 amb el projecte de la Città Nuova, i llançà l’anomenat “manifest futurista” per l’arquitectura, a la qual incorporà l’esperit revolucionari dels moviments avantguardistes S'hi estableix que els canvis envers una nova arquitectura no s’han de fer tan sols considerant l’interès econòmic i pràctic, sinó que, bàsicament, han d’ésser canvis espirituals o, almenys, psicològics Això, unit a l’exaltació dels mitjans artificiosos de la societat de consum, donà per resultat el projecte de la Ciutat Nova, concebuda a…
Charles Robert Ashbee
Arts decoratives
Arquitectura
Argenter i arquitecte anglès.
Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few…
projectar
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Establir el projecte de la construcció (d’una màquina, d’un edifici, etc).
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura
Jardineria
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…
projecte
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Conjunt de plans i de documents per a la construcció d’un edifici o d’una obra d’enginyeria o la fabricació d’una màquina.
Conté totes les dades tècniques i totes les vistes d’elements o de conjunt necessàries per tal que la realització que preveu s’adigui a les instruccions de qui l’encarrega o a un programa establert
pla
Construcció i obres públiques
Arquitectura
Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc, amb dibuixos —fets a escala, en planta o alçats, globalment o en secció, etc— de l’estructura i forma generals o de cada part o peces, i de la distribució i proporcions del conjunt, i amb indicacions dels materials que cal emprar-hi, de la decoració, complements o acabat que hi corresponen i de les disposicions necessàries per a l’execució.
Arquitectura 2015
Arquitectura
Àsia Als afores de Hangzhou Xina, dins el Parc dels Aiguamolls de Xixi, David Chipperfield va dissenyar unes cases sobre les plataformes d'un jardí aquàtic Els volums de pedra grisa d'aquests dúplexs, envoltats de llacs, estanys i pantans, s'integren en el paisatge i evoquen la tradició de la vida en els assentaments d'aigua A la mateixa ciutat, Kengo Kuma va acabar el museu de l'Acadèmia Xinesa de les Arts, un conjunt de 5000 m 2 , amb set sales d'exposicions i tallers artístics Situat en el terreny d'una antiga plantació de te, el museu desplega la composició escalonada de les seves…