Resultats de la cerca

Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors

Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de terra cuita…

Collaborà amb Josep Bonaparte, però també amb Ferran VII d’Espanya Treballà sobretot al País Basc ajuntaments de Sant Sebastià, Bermeo, Motrico i Durango Teatre Principal de Vitòria, avui desaparegut, i antic Hospital d’Achuri Bilbao Es conserven també molts projectes seus de gran importància

Després abandonaren el repertori formal clàssic, però continuaren amb el mateix ordre i la mateixa disciplina compositives Philip Johnson, des del 1949, i Louis Kahn donaren un fort impuls a elements neoclassicistes en l’arquitectura nord-americana, la qual influí molts arquitectes del moment

Anà a Rússia, on treballà molts anys per a Caterina II Palau Xinès d’Oranienbaum 1762-68, Palau de Marbre de Peterburg 1768-85, revestit de marbre de Sibèria, que presenta façana amb dos cossos i ordre colossal en el superior, i Palau de Gacina 1766-77, d’aspecte sever

Format a Madrid i a Barcelona, on es titulà el 1914 Les seves primeres obres a València fins cap al 1920, possiblement les més coherents, palesen una marcada influència del Modernisme barceloní Més tard, ja consagrat, adoptà un llenguatge retòric i ampullós que ignorava els avenços del racionalisme Projectà molts edificis del nou centre de la ciutat, dels quals destaca la plaça de Castelar 1931

Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor 1976-78 També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’escola Eina Juntament amb J Bonet, Ll Clotet i O Tusquets fundà el Studio PER 1965 Collabora assíduament amb J Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona 1982 Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración 1980