Resultats de la cerca

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…

Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat

Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors En el camp professional escriví L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he de construir 1934, reeditada amb el títol Així es construeix 1964 En…

Llicenciat en arquitectura i urbanisme 1947 i doctorat en arquitectura 1965 fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Collegi d'Arquitectes de Catalunya i Balears Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l’església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre…

Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92, del passeig…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Nascut de família benestant, fundadora del Foment d’Obres i Construccions A divuit anys viatjà per Itàlia, on la coneixença de l’obra de Miquel Àngel li feu deixar la pintura que practicava amb passió Acabà els estudis d’arquitectura el 1928 i, amb Josep Lluís Sert i un reduït nombre de companys, fundà el GATCPAC Dirigí la revista AC i, en collaboració amb Josep Lluís Sert  i Joan B Subirana, realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós i la Casa Bloc Amb altres membres del GATCPAC portà a terme, entre els treballs més importants…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…

Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…