Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
equí
Arquitectura
Part del capitell dòric situada entre l’àbac i el collarí.
Té perfil poc o molt corbat seguint línies ellíptiques o hiperbòliques, però mai circulars La seva alçada és la mateixa de l’àbac
Étienne-Louis Boullée
Arquitectura
Arquitecte francès.
Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla…
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…
Jaume Mestres i Fossas
Jaume Mestres i Fossas Cases de la plaça Molina, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona (1917), formà part d’un grup de companys interessats en la nova arquitectura —com Folguera, Rubió i Tudurí, R.Reventós— mai no aglutinats al voltant de cap mestre de l’Escola.
Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es…
Walter Adolf Georg Gropius
Arquitectura
Educació
Arquitecte, pedagog i teòric de l’art alemany.
Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…
Josep Goday i Casals

Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que féu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…
Leonardo da Vinci

Autoretrat de Leonardo da Vinci (aprox. 1505)
Arquitectura
Escultura
Pintura
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…