Resultats de la cerca

Membre de l’Academia de San Fernando i assistent de Sabatini És autor, per encàrrec de Carles III, de l’església del Temple de València 1761-80, sòbria i acadèmica, malgrat alguns elements decoratius rococó, on adoptà les típiques cobertes ceràmiques valencianes a la cúpula i a les torres

El 1751 substituí Cermeño en la planificació de la Universitat de Cervera plans conservats a l’Arxiu Municipal Enginyer director del Principat, féu també els plans de diversos llocs de Catalunya

Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…

Titulat el 1934, realitzà, entre altres obres, l’Institut Laboral de La Carolina i, en equip, la tribuna del camp de futbol de San Mamés Més important fou la seva tasca com a impulsor d’estudis d’arquitectura i disseny actuals Del 1948 al 1973 dirigí la Revista Nacional de Arquitectura , anomenada més tard Arquitectura Fou fundador, juntament amb L Feduchi i J Carvajal, del SEDI Sociedad de Estudios para el Diseño Industrial per a la renovació del disseny

Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…

Hi destaquen Pedro Guas i el seu fill Juan Guas mort el 1496, que treballaren junts 1453-59 en la portalada dels lleons de la catedral de Toledo El segon, notable representant de l’estil isabelí i l’obra del qual és una síntesi d’influències del gòtic flamíger i del mudèjar, treballà en la portalada principal de la catedral d’Àvila 1461-63, en la capella major del monestir del Parral 1472 i, a Segòvia, en el claustre de la catedral 1472 i en la capella de San Miguel 1483 El 1483 mateix executà el rerecor de la catedral de Toledo i l’any següent succeí el mestre major de l’obra…

Graduat per la Universitat de Pennsilvània 1905, estudià a l’Acadèmia Americana de Roma 1905-1907 Comissionat el 1914 per la Hispanic Society of America, de la qual fou membre, a més de curador del museu d’aquesta institució 1914-1918, el 1915 publicà a Good Furniture l’estudi Old Spanish Furniture Residí des del 1916 a l'Estat espanyol En collaboració amb la seva muller, Mildred Stapley, és autor de Spanish Ironwork  1914, Rejeria of the Spanish Renaissance  1915,  Spanish Architecture of the Sixteenth Century  1916, Decorated Wooden Ceilings in Spain 1917, Spanish Interiors and Furniture  …

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc de Borja ,…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…