Resultats de la cerca

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos…

Funcionà fins el 1981, que la Generalitat de Catalunya rebé les primeres compètències en cultura, i treballà sobretot en l’àmbit de la sensibilització i divulgació del patrimoni català

Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general

Fou patrocinada per Feliu Elias i promoguda per les entitats barcelonines Círcol Artístic, Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya i Foment de les Arts Decoratives Presidit per Pere Bosch i Gimpera, el comitè de direcció estigué integrat, entre d’altres, per Cèsar Martinell, Manuel Trens, Feliu Elias i Ramon Puig La seva activitat se centrà, d’un bon principi, en l’elaboració de denúncies i informes tècnics, i en obres de restauració, dirigides, en molts casos, pels arquitectes Jeroni Martorell i Cèsar Martinell Entre els edificis que restaurà o collaborà a fer-ho,…

Ha realitzat diversos pavellons poliesportius Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat

Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del…

Treballà en collaboració amb Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich Dugué a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Perelada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran Estudià la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte Josep Roca i Bros

Ha intervingut en el pla especial de reforma interior del centre de Lleida, i en les obres de remodelació de l’antic barri del Canyeret, on hom ha construït una singular torre d’accés al conjunt de la Seu Vella En el camp del patrimoni arquitectònic, ha intervingut en el conjunt monumental de Mur, i en el de Gerri de la Sal

El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…